“Batalletes”

Aquest dies es compleixen 35 anys de les primeres eleccions municipals de l’actual període democràtic al nostre país. Toca celebrar-ho, sembla, cada cinc anys. Bé, al començament va ser cada deu. Els 10 primers, els 20 primers. Clar, els 25 era una data rodona (?), i darrera varen venir els 30 i ara els 35. Som-hi doncs a recordar-ho.

Sí, recordar com va anar allò de l’abril del 79, on en paraules d’en Joan Majó “es va fer realitat l’esperança”.  Ja s’entén, els mitjans de comunicació et truquen per saber coses de llavors i els que et truquen, generalment, són gent que no hi eren, que encara no havien nascut, que tenen menys de trenta cinc anys, i menys encara.  Volen que els “grans” els ho expliquem per la seva audiència o pels seus lectors que probablement també n’hi ha molts que tampoc hi eren en aquelles dates.

I te’n adones que expliques “batalletes”. Sí, les “batalletes” de l’avi, que com que són ells els que han demanat que les hi expliquessis les aguanten embadalits com si els expliquessis un conte: Va haver-hi un tall en la continuïtat dels regidors, quasi bé a tot arreu; la hisenda estava exhaurida; l’administració rovellada i anquilosada; en sabíem poc de com anava la màquina municipal; hi havia funcionaris, no tots, de l’antic règim; ah!, i no hi havia ordinadors, ni assessors, ni es sabia si s’havia de cobrar per fer de càrrec públic. Tampoc hi havia Generalitat i s’havia d’anar a Madrid a resoldre moltes coses. Les primeres feines eren qüestions bàsiques que fa temps que estan resoltes: les escoles, que no n’hi havia pràcticament de públiques; l’estat de la recollida de residus líquids i sòlits; l’urbanisme i els equipaments.

Moltes vegades els programes són amb varis participants i et trobes amb antics companys/es dels que fa anys que no en saps res i sobre tot t’adones que -pel que es porta ara- ja ets gran. Sí, vàrem ser una generació irrepetible per les circumstàncies històriques i vàrem començar molt joves saben el que volíem. Potser ens han endreçat, o és arraconat?, quan encara teníem energies suficients per continuar-hi. Però l’esdevenidor històric és com és i molt poques vegades està a la ma dels que s’hi troben en cada moment poder dirigir-lo. Nosaltres, en aquell moment, ho vàrem poder fer i ho recordem cofois. Ara, és una altra cosa.

 

5 d’abril.