L'ullastre (Olea
europaea spp sylvestris) és l'olivera en estat silvestre. Al Penedès se
l'anomena també ruboll d'olivera. És un arbre de capçada
arrodonida i densa però molt sovint està en estat arbustiu. Les
fulles són més petites que en l'olivera conreada (1 a 7 cm de llarg i 0,4
a 2,2 cm d'ample). Les branques inferiors en general són espinoses. El
fruit és d'1 a 2 cm de longitud poc carnós i amb poc oli. És l'origen de
la varietat conreada. En l'antiguitat els triomfadors dels Jocs Olímpics eren
coronats amb branques d'ullastre.
És una espècie termòfila que
resisteix la sequedat i la calor. És present en màquies de
l'aliança fitosociològica anomenada Oleo-Ceratonion és
a dir junt amb el garrofer silvestre. A Catalunya és present a les
comarques litorals a més del Segrià i
el Baix Cinca fins
als 500 metres d'altitud. Al País Valencià i les Balears està més estès i es
troba fins als 1.000 metres. La distribució mundial és pel contorn de tot el Mediterrani,
normalment prop del litoral. (De la Wiquipèdia)
Tampoc coneixia res de Ponç Pons i de la seva obra. Una crítica llegida a algun lloc que
ja no recordo em va portar a comprar el seu recent llibre d’aforismes: “El rastre blau de les formigues”.
Quaderns Crema, B-2014, i ha estat una de les lectures d’estiu. El recomano, m’ho
he passat d’allò més bé llegint-lo.
No sóc lletraferit i per tant poca cosa sé de literatura
en general de la que l’autor en sap un niu. Però m’han agradat els aforismes
que va desgranant a partir de les seves
vivències professionals -l’autor és professor i escriptor-, quotidianes -sembla
que escriu, no sé pas si sempre, a Sa Figuera Verda una finca pagesívola que va
mantenint ell mateix-, i vitals -és
sobre tot illenc menorquí, ecologista, diem ne millor naturalista, i un xic, o
un molt no ho sé pas, anarquista.
Allunyat –feliçment- de l’ordinador he anat penjant al compte de Twitter alguns aforismes que he espigolat d’entre els que m’han agradat més. Un
darrer:
“Es volia menjar el món, fins que el va tastar i va veure
que era indigest.”
18 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada