Aquesta vegada ha estat a França. El sector més proteccionista, o progressista, o esquerranista,
del partit socialista francès ha estat descavalcat del Govern per discrepar
públicament de la línia de les polítiques d’austeritat que s’imposen a la
majoria de països d’Europa i ara també en el seu país.
No és pas la primera vegada que els passa als francesos,
a l’esquerra francesa, això de ser doblegats. Mitterrand, al 1981, ja va haver de corregir la seva pretensió de
fer una política clàssica d’esquerres. Però els temps eren altres, la
globalització no tenia l’amplada abassegadora que té avui. Trenta anys més
tard, amb el triomf de la contrarevolució conservadora, aquesta pretensió és menys
possible encara.
Com a Espanya fa quatre anys, com en d’altres països que fins hi tot van ser intervinguts, a França no els ha quedat més remei,
manant els socialistes, que doblegar-se
també a les polítiques d’austeritat.
No hi ha alternativa? Montebourg plantejava sortides, i la seva presència als governs d’Hollande era esperançadora per veure si aquelles eren realitzables. Però els seus caps, d’Estat i de Govern, han dit
que prou, i menys discrepant en públic, i no podrem saber si eren possibles.
Crec que l’error de Monteboug
i de les posicions tradicionals socialistes del PSF no són les seves idees proteccionistes, sinó de la
impossibilitat de portar-les a la pràctica en el marc nacional d’un Estat. L’abismal,
cada dia més, separació entre l’economia globalitzada, mundial, i la política,
encara en mans dels Estats, fa impossible el control de la primera per la
segona, de l’economia per la política. Sense la superació del marc polític tradicional no hi ha sortida. És a dir, l’alternativa està en altres
marcs polítics que puguin domar la globalització tornant l’economia al
servei de la col·lectivitat i no dels sols dels insolidaris perseguidors del
benefici privat.
28 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada