Ara, en la recta final de
la X Legislatura, el Govern, tenallat i clivellat el partit que el suporta pels
escàndols de corrupció, ens diu que el pitjor ja ha passat, que ha calgut fer
el que ha fet per aconseguir resultats i que aquest ja estan a la vista amb el
més gran creixement el 2014 de la zona euro.
Però a costa de què? Com
diu Jordi Sevilla al final del seu
petit llibre “Seis
meses que condujeron al rescate”, Ed. Deusto B-2015, Espanya s’ha trencat, socialment s’ha trencat entre
aquells que no han perdut el treball (o
la pensió, dic jo) i els que s’ha vist exclosos dels sistema laboral
i social, i ha trencat les seves expectatives de futur en mig d’un pessimisme
nacional generalitzat cap a la forma partidista en com s’ha gestionat la crisis
des dels governs.
La causa cal trobar-la en
el canvi de cultura política que havia fet possible la transició d’una dictadura de quaranta anys cap al període més llarg de democràcia que hem
gaudit mai els espanyols. Em sembla que en algun lloc vaig escriure que això va
esdevenir amb la segona victòria electoral d’Aznar al 2000 amb majoria absoluta. Però, deixem-ho
si ja ho havia dit i quan, pel cas tant li fa. El cert és el canvi de governar pel conjunt
del país o governar sols des de la òptica partidària. En vaig ser testimoni presencial en les dues
legislatures que van anar del 2004 al 2011. Per tant no és d’estranyar que
l’anàlisi de Jordi Sevilla en el
llibre abans esmentat tingui com a teló de fons aquest problema. Ho havíem
sentit a l’abast, tots els problemes d’Espanya venien de la incapacitat de Rodríguez Zapatero per portar la nau. Un cop tornats els populars al timó tot
s’arreglaria de cop i, vés per, on els sis primers mesos del seu govern, els
primers del 2012, culminen amb la prima de risc al nivell més alt mai vist,
l’enfonsament i nacionalització de Bankia i el rescat exterior del
sector financer amb les condicions que va comportar.
Avui, no hem superat la
crisi, sols hem superat la recessió, però el país està sumit en el pessimisme i
el sistema polític està destrossat amb unes perspectives de difícil
governabilitat a tots els nivells de l’administració.
“A estas
alturas, pueden existir pocas dudas de que el gobierno Rajoy tomó posesión en
un momento complejo y muy delicado de la historia de España.
Pero los
que llegaban al gobierno conocían la situación desde el primer momento. Aunque
infravaloraron su gravedad y sobrevaloraron sus capacidades propias que, sin
embargo, pusieron antes a disposición de las estrategias electorales del PP que
de los intereses generales del país. Este fue su error y nuestra desgracia.”
7 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada