Una altra història del món

De este a oeste, las “rutas de la seda” se alzan de nuevo.

De petit, l’autor, l’anglès Peter Frankopan, explica que mirava amb atenció un mapamundi penjat a la paret de la seva habitació. D’adolescent va molestar-se en que la història que li explicaven parlava del món des de la seva terra i mai li deien res d’aquelles gran regions que ocupaven gran part del mapamundi. Ja de gran va tenir la certesa que li havien, ens havien, deixat en el oblit el centre del món: l’espai central del gran continent euroasiàtic, i d’aquí ve el seu interès condensat en una magnífica, al meu modo de veure, obra: “El corazón del mundo. Una nueva historia universal”. Ed. Crítica, B-2016.

Veure el món i la seva història des d’una altra perspectiva. Sí, els ulls continuen sent europeus, però no centrats en el paper de l’oest del gran continent tocant a l’Atlàntic, sinó mirant allà on es troben les rutes entre l’Orient i l’Occident: L’Àsia central. Ara entendrem millor les conquestes d’Alexandre Magne, les batalles dels romans i els sassànides, el pes de l’Islam en poder, riquesa, art i coneixements. El que els va representar per aquestes regions i en diferents èpoques la gent de les estepes asiàtiques, des d’Atil·la, Gengis Khan o Tamerlà. Les rutes, començant per les de la seda fins a les d’esclaus passant per la de la pesta.

Com tot això es capgira quan un regnes pobres que no havien pintat res en el món, en comparació, a l’extrem del continent, els ibèrics, portuguesos i espanyols, descobreixen les noves rutes que trenquen l’esquema del comerç tradicional: la ruta del cap de Bona Esperança i la ruta de les Índies. Vasco da Gama i Colom. Europa, l’Europa occidental, esdevé el centre del món. Seguirien els holandesos primer i els anglesos desprès, i el vell melic del món quedaria subjugat per l’imperialisme.

Però tot això torna a canviar amb la descoberta a finals del s. XIX de les ingents quantitats de “or negre”, petroli, altra volta en l’antic centre del món. La primera guerra mundial, vista des de la perspectiva de l’energia a tocar de la possessió britànica de la Índia; la segona guerra mundial, a la conquesta dels recursos alimentaris i energètics de l’Est, fins el Caspi. La retirada per esgotament del Regne Unit i el relleu pels USA, amb tota la inestabilitat creada per polítiques maldestres contra els pobles perses i àrabs que porten a la desestabilització de l’Occident. L’ensorrament de la URSS i la nova Rússia i les repúbliques de l’Àsia central amb ingents quantitats de reserves de petroli, gas i minerals preuats. El nou paper de la Xina.

Europa, i molt particularment l’occidental, on estem nosaltres, torna a quedar a un extrem del nou món que ja està aquí. Viurem del nostre “gloriós” passat que no té gaire més de cinc-cents anys, apuntalats –és un dir- per la tradició grecoromana que ha menystingut o desconegut  a d’altres cultures mil·lenàries. Recordem que el que nosaltres en diem bizantins pels àrabs i els perses eren els romans. Sí, aquí hem acumulat moltes coses, però el present torna a fixar-se allà on va començar tot. El melic del món torna a estar al centre de l’Àsia.

“Por tanto, hay muchos más procesos en marcha que las torpes intervenciones de Occidente en Irak y Afganistán y el uso de la presión en Ucrania, Irán y otros lugares. De este a oeste, las “rutas de la seda” se alzan de nuevo. Resulta fácil sentirse confundido e inquieto ante los trastornos y la violencia en el mundo islámico, ante el fundamentalismo religioso, ante los choques entre Rusia y sus vecinos o ante la lucha de China contra el extremismo en sus provincias occidentales. Sin embargo, lo que estamos viendo son los dolores de parto de una región que otrora dominaba el paisaje intelectual, cultural y económico y hoy experimenta un resurgimiento. Lo que vemos son las señales de que el centro de gravedad del mundo está cambiando de nuevo, regresando a donde estuvo durante milenios.”

2 de març.