Ens vam citar a una terrassa d’un bar de la Plaça Gran, fa uns
quatre anys. El coneixia de temps enrere, d’activitats del Partit. S’hi havia
involucrat feia temps i ara em volia comunicar que aniria a la llista d’en
David Bote a les eleccions municipals. Ho vaig celebrar, en tenia un bon
concepte d’ell i vaig pensar que era una bona incorporació. Metge pediatra de professió,
treballava llavors a Can Ruti en temes de gestió sanitària. Podia tenir
recorregut en uns moments incerts de renovació de la llista socialista a la
nostra ciutat.
També, però, aquell dia em va comunicar la seva malaltia.
Sabia el què tenia i en sabia la sentència, m’ho va dir. Però esperava
continuar treballant mentre pogués, que no sabia el temps que podria ser. Vaig
admirar la seva valentia i la seva consciència.
Va entrar a l’Ajuntament i amb la seva bonhomia va captivar
a tothom. Treballador, atent, pacient, no va aixecar queixes de ningú. Es va
fer estimar. L’estimàvem. Des del govern, no sé pas si ho tenia tant clar quan
ens vàrem entrevistar a la Plaça Gran, va tenir les responsabilitats dels temes
de sanitat, salut pública i serveis socials. També al Consell Comarcal, on era vicepresident. La seva figura es
deteriorava, però no dequeia en la feina mentre el cós li ho permetia.
Darrerament, tots preguntàvem: Com està en Vinzo? Sabíem que ens anava deixant,
que inexorablement ens deixaria, i que perdríem no sols un company treballador sinó
un ferm defensor del quefer públic des del cantó del progrés, des del cantó de
l’esquerra. Avui el seu cos ens ha deixat, però mantindrem viu el seu record.
A mi m’has deixat, a més, la companyia de les teves bessones
amb el meu nét gran. Que sigui per molts anys. Eva, una forta abraçada.
8 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada