Remenant vells papers n’emergeix un de l’any 2000 que em crida l’atenció. És una felicitació de Nadal. Bé, com que és francesa és un desig de “meilleurs voeux” per l’any vinent que és la forma de salutació nadalenca que comporta la laïcitat dels veïns.
Els desitja Mn. François Imbert, ara no
li poso cara però el recordo. Recordo de què parlàvem llavors: del transvasament del Roine.
La felicitació és conjunta de BRL (Compagnie d’aménagement du Bas-Rhône et du Languedoc)
i de SEPA LCR (Société d’Études et de Promotion pour l’Aqueduc
Languedoc-Roussillon- Catalogne).
Sorprenentment, per mi, hi ha tota una entrada a la Wiquipèdia sobre el tema: https://fr.wikipedia.org/wiki/Projet_de_transfert_d%27eau_Rh%C3%B4ne-Barcelone on ve força ben explicat en el que jo en sé.
Jo era membre del Consell d’administració de l’Ens
d’abastament d’aigües ATLL (Aigües del Ter Llobregat) -antecessor de
l’actual empresa pública ATL-
creat el 1990 per assumir les competències d’abastament d’aigua a l’àrea de
Barcelona, nomenat entre els que corresponia directament al Govern de la
Generalitat al marge del representants locals de l’AMB i de les organitzacions
municipalistes, excepció de la que sempre en vaig fer gala i que ara deu ser
impensable.
A finals del segle passat, donat que estem (o
hem de dir estàvem?) regits pel cicle hídric mediterrani, ja hi havia
registrats episodis de sequera extrema de tant en tant. El campanar de
l’església de Sau ja era un indicador de la situació. Es buscaven solucions a
llarg termini que resolguessin el problema, i una de les que es va remenar
força va ser la del transvasament del Roine. Una delegació d’ATLL i de l’AMB,
en la que jo vaig participar, va desplaçar-se al sud de França, a Nimes a la
seu de BRL, per connectar amb les promotors de l’obra i veure “in situ” el que
pretenien vendre’ns. D’aquesta visita en va néixer la relació amb el Sr. Imbert
que desprèn la felicitació que deurien rebre, amb les respectives i
particulars consideracions, altres membres d’aquella delegació.
Com és conegut aquell projecte no va tirar
endavant. Està força ben explicat a l’entrada de la Wiquipèdia ressenyada més
amunt, els pros i els contres, els recels polítics, les consideracions des de
tots els angles tècnics i d’opinió i la solució adoptada finalment: les dessalinitzadores
del
Prat i de la Tordera.
Els canvis de govern -de conservadors a progressistes- tant a Madrid com a
Barcelona en la primera dècada del segle també hi té a veure.
Ara tornem a estar en una altra situació
d’emergència degut a la sequera, no sé si sols imputable al cicle hídric
mediterrani o més al evident canvi climàtic. Tampoc sé pas, encara que me les
imagino, les posicions que es donarien ara entorn a un possible revifament
d’aquella operació. Em ballen pel cap algunes idees i consideracions al
respecte però no tinc els elements prefiguratius sobre el tema que tenia
llavors ni la responsabilitat de tenir-los.
Alguna explicació i solució raonada ens han de
donar els que la tenen.
5 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada