Estem inquiets i preocupats.
Som persones que hem viscut amb
plenitud personal i política els anys de la democràcia espanyola després de la
Dictadura franquista. Hem estat, alguns en diverses mesures, protagonistes,
participants i/o senzillament assistents dels temps més benèvols que s’han
pogut donar en la nostra història com a col·lectivitat. Ara, estem inquiets i
preocupats. La deriva de
judicialització de la política espanyola ens porta neguit. Tenim present
què ha comportat això en altres indrets.
Sabem que la democràcia és un
instrument de govern de la comunitat que es va construint cada dia, que no és
un sistema ni acabat ni tancat. Que ha de tenir en compte l’evolució de la
societat i que els seus principis son incomparablement millors que els d’altres
sistemes polítics que potser tenen algun aspecte aparentment avantatjós però
molts inconvenient no desitjats.
Sabem també de la condició
humana. Ningú, per molt que ho pretengui, és perfecte. Tots podem tenir
errades, fins i tot fer malifetes, amb molta consciència o sense adonar-nos.
Que ens hem dotat de sistemes i institucions per corregir-nos, tot adreçant-nos
o indicant-nos el camí correcte. Per això creiem en els serveis de l’ordre i en
els judicials havent-los retornat un reconeixement que havien perdut. Per
determinar el recte procedir s’elaboren les normatives corresponents a les
múltiples variants que es poden donar en els comportaments humans. Son els
legisladors i els executors, escollits pels procediments adequats i lliures,
els que fan aquestes normatives: lleis i reglaments. Estem d’acord en que la
interpretació de l’aplicació de les normes les facin els jutges, no pot ser
d’altra manera.
Diem que la democràcia es va
construint dia a dia i adaptant-se als moments, els temps i els espais. Els que la construïm, els ciutadans i
ciutadanes i les nostres institucions no som perfectes, ho pretenem, i així amb
proves i errades anem avançant. No creiem en certeses immutables ni en
comportaments perfectes, de ningú.
Però ara veiem estendre’s pel món
pensaments i comportaments que neguen aquests principis i que de formes
diverses els volen erosionar i fer decaure a través de mitjans subrepticis o
plenament explícits. No amb eines militars, com s’estilava en altres temps,
sinó amb les mateixes eines del sistema o eines noves que els avenços tecnològics
han propiciat. Subvertint completament els principis de les forces de l’ordre, de
la judicatura, dels mitjans de comunicació, de les xarxes socials i de la
informació es busca posar en qüestió directament persones, organismes o
institucions que han sorgit i estan actuant a partir de la lliure voluntat de
la ciutadania. Que cal actuar sobre conductes i comportaments impropis, cert,
cal fer-ho. Anar a buscar de la forma que sigui les errades o malifetes, certes
o preteses, de sols una part dels protagonistes públics amb diferents vares de
mesurar, tant pel que es busca com els que es troba, empastifant-ho tot sense
commiseració, sense tenir espera en els procediments i temps establerts, o
millor dit retorçant-los al màxim, creiem que és un desori i una injustícia.
No creiem en la crispació, volem
la convivència. No estem per la confrontació entre diferents, estem pel diàleg
assossegat entre iguals. No volem la polarització sinó la concòrdia.
Fem una crida a la societat expressant la nostra inquietud i la nostra preocupació.
Les societats partides o
imposades son de mal record en la història de la Humanitat, no volem recórrer o tornar a recórrer aquell camí.
Creiem que cal escampar aquest missatge i fer
veure a la nostra societat, a tots els seus components, siguin protagonistes,
partícips, o simples assistents a la vida col·lectiva, la seva necessitat.
Demanem als més alts responsables de la nostra comunitat
que aturin els comportaments injustos, desterrin la malvolença, estimulin la
prudència i la concòrdia i ens permetin viure a tots i totes en pau i llibertat.
29 de maig de 2026.
Passantia de Felip Ros (5 de
gener de 1567) extreta de publicació “Breu Noticia dels llibres de
Passanties conservats al Museu d’història de la Ciutat”, de Manuel
Trallero. Edició de l’Ajuntament de Barcelona per la felicitació de l’alcalde
Pasqual Maragall el Nadal de 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada