Els bons amics, i especialment les bones
amigues, a la convalescència et porten llibres perquè et distreguis. Res de
complicat, novel·la negra que saben que m’agrada, però també algun assaig
distret com el del mestre Fabián Estapé, “Deu gran catalans. Un
homenatge personal a deu figures històriques.” RBA-La Magrana, B-2006.
M’ho he passat d’allò més bé amb les sucoses anècdotes
que explica. A l’humor intel·ligent de Martí de Riquer, explica el que
li va dir en sortir “d’una festivitat al Palau de Sant Jaume en què el
Govern de la Generalitat va voler solemnitzar un esdeveniment que havia de ser
sorollós, perquè es tractava ni més ni menys que del Mil·lenari de Catalunya
(1989).”
“Escolta, Estapé, tenint en compte com
funciona actualment el servei de correus, ¿a tu et sembla que perquè el compte
de Barcelona va deixar d’enviar l’escrit de vassallatge al compte de Narbona
hem de muntar tot aquest rebombori?”. Sincerament, em va convèncer, i ens en
vam anar dient que a Catalunya,
quan ens deixen fer, muntem els pastorets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada