De cap a la Gran Guerra.

Aquest any, a l’estiu, es commemorarà el centenari del començament de la Gran Guerra, de la Primera Guerra Mundial. Va ser un fet que va trasbalsar  i capgirar la humanitat. Vaja, a la humanitat que  llavors manava al món. Per molts historiadors va ser el començament d’aquest segle curt, el XX, que ja hem deixat enrere. Molta mortaldat, nous mètodes de destrucció militar, l’ensorrament pràcticament de totes les estructures polítiques existents, especialment de com es concebia la conducció dels afers públics. Quatre imperis se’n van anar en orris, l’alemany, l’austro-hongarès, el rus i l’otomà; l’esclat de les nacionalitats, al centre i a l’est europeu; el sorgiment d’un nou sistema polític, el comunisme, a l'Estat més gran del món; la desestabilització del sistema liberal cap als totalitarismes; i la llavor d’un esglai encara pitjor al poc temps, amb una repetició de la guerra, l’Holocaust i l’explosió de la bomba atòmica. Com per pensar-hi una mica, doncs.

Els mitjans ens en parlaran i haurà moltes publicacions, noves o reedicions. Va, capbussem-nos-hi.  

Una mica de literatura per començar, feta ara: 14, de Jean Echenoz. Raig verd ed. B-2013, una delicatessen per obrir boca. Suposo que tocarà rellegir a Remarque: Res de nou a l’oest. Félix de Azúa ens esperona a descobrir Gaziel i les seves cròniques del front serbi: “De París a Monastir”, publicades ara per Los libros del Asteroide. Hi ha volums voluminosos -“1914. El año de la catàstrofe”, Max Hasting. Ed. Crítica, B-2013-  que s’apilonen a les llibreries tan gruixuts com aquest, d’historiadors i divulgadors dels fets. “Sonámbulos”, Christopher Clark. Galaxia Gutemberg, B-2014. Serà impossible donar-hi cap perquè  hi ha molt per triar.

El cinèfils podran reviure pel·lícules mítiques: Senderos de gloria de Stanley Kubrick (1957, encara que aquí la vàrem veure molt més tard), i la semblant Uomini contro de Francesco Rossi, (1970) que recordo haver-la vist a Perpinyà. A Zaragoza en fan un cicle. La divisió a Espanya entre les esqueres aliadòfiles i les dretes germanòfiles i els moviments que va comportar. Alguns historiadors locals han explicat coses concretes de casa nostra al respecte: “Per França i Anglaterra” Joan Safont Plumed. Ed. Acontravent, B-2013. Sembla que en Quico Villà també ha tocat el tema.

 

 

Haurem de recordar també l’assassinat de Jean Jaurés uns dies abans d’esclatar la guerra i el paper del moviment obrer a tot Europa, primer amb la aquiescència i desprès amb la revolta. Bon moment per retrobar el llibre que em varen regalar i dedicar, al acomiadar-me d’ells, els amics de Créteil: “Jean Jaures, l’époque et l’histoire”

 

 

 

 

Potser tot el que es va descabdellar ja està superat. El segle XX va ser molt curt, però l’evolució de les forces productives i les relacions de producció també ha canviat molt, no sé pas si ambdues en aquests darrers temps cap a millor, i això fa que el panorama sigui molt diferent. Però no cal oblidar que el que va començar el 1914 va comportar un món diferent. La Gran Guerra, la Gran Depressió, la Segona Guerra Mundial, els gloriosos trenta, el shock del petroli, la revolució neoconservadora, l’ensorrament del Mur i del bloc soviètic, l’emergència dels BRIC’s. Tot molt concatenat, tot començà l’any14.

 

18 de febrer.