1960.

En Jordi Mercader fa a  “1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó” Columna ed. B-2013, una crònica novel·lada, o era periodística?, dels esdeveniments que amb la campanya contra Galinsoga al 1959 i els fets del Palau 1960 marquen l’inici del moviment catalanista que impulsà Jordi Pujol.

Aquesta mena de cròniques barreja el que va succeir realment amb fets que poden ser versemblants i amb la ficció que vulgui amanir l’autor. En aquest cas estem en un dels moments claus de l’evolució del franquisme, en el pas de l’autarquia a l’obertura econòmica i als tecnòcrates de l’Opus. El relat està aconseguit: el pols dels vells falangistes i militars amb els economistes que saben parlar anglès i el paper que pot tornar a tenir la burgesia catalana, amb el destacat paper de l’Alcalde Porcioles. Entre mig, en Pujol i l’evolució dels moviments cristians catalanistes que juguen el seu paper, utilitzant i sent utilitzats per les circumstàncies. És la introducció d’un nou element en la lluita política que fins aquell moment pel Règim no havia tingut importància i per l’oposició residual de la Guerra Civil també ben poca. És l’aparició de nous actors quina evolució esdevindrà central en l’adveniment de la democràcia.

Mercader, en la seva crònica, sap copsar les característiques sociològiques d’aquest nou element i la decadència dels vells elements del Règim. Tot això duraria encara un grapat d’anys més fins la mort del Dictador, però és evident que s’estava obrint l’escenari amb nous personatges.

La crònica, a més, permet reflectir com era la vida quotidiana en tots els seus aspectes de la Barcelona d’aquell moment, les costums, els fets, el paisatge urbà, les cases, les feines, els neguits i les misèries de la gent. Dels de dalt, dels del mig sobre tot, i una mica del de baix. Crec que tot plegat està ben trobat.

 

17 de març.