Comptat i debatut estem allà mateix.
Descomptats els elements que poden emmascarar més o menys la manifestació d’ahir,
que poden ser uns quants, no hi ha sorpreses a destacar. Tot es va desenvolupar
com era previsible que passés. L’organització, que ja ha donat proves
anteriorment de la seva eficàcia; la participació, que no ofereix gaires
novetats, ni en nombre ni en llocs; el capteniment de gairebé tothom durant la
jornada, d’una tranquil·litat notable; els resultats, talment esperables; la
informació, delerosa abans i desprès, tenen teca. Les dades estan a la vista de
tothom.
Estem allà mateix? Tant mateix, no.
S’ha produït una acció de força contraria a l’ordenament vigent, lleis i
tribunals, encapçalada pel mateix Govern de la Generalitat que en boca del seu
President n’ha assumit tota la responsabilitat, per si algú en tenia dubtes. Una revolta en tota regla.
Per tant estem allà mateix on érem: la demanda d’una part de la ciutadania –ja coneguda
però ara comptada- que vol independitzar-se del marc polític existent, però en
un escenari diferent: l’escenari de la revolta amb el suport explícit del
Govern de la Generalitat que hi està al capdavant.
Ara a veure, expectants altra
vegada, quins seran els actes posteriors a la manifestació d’ahir. En el tauler
polític –en primer lloc, perquè li toca-
quina peça mourà el convocant de la
protesta, el President de la Generalitat i en quina direcció ho farà. Desprès, en
segon lloc, quina serà la resposta, si és que n’hi ha, està per veure, del
Govern central que ha de decidir si accepta o no l’envit. En tercer lloc, què
farà el moviment independentista, quin protagonisme pretendrà tenir desprès d’aquest
èxit, segons quins siguin els moviments del primer i del segon. En quart lloc,
què diran i què faran altres actors, interns i externs, interessats és de suposar en el tema.
El panorama resultant de tot plegat
no deixa de ser esfereïdor. Res, però, sorprenent en els processos de revolta: L’ordre
jurídic menystingut i sobrepassat; les organitzacions polítiques, moltes d’elles,
esventrades; la societat escindida; molts espectadors, de dins i de fora,
estupefactes. Com s’administra tot això? Si tot surt bé, bé pels revoltats, la
història en parlarà lloances. Si surt malament, ara o desprès, qui se’n responsabilitzarà
de tot plegat?
En aquestes situacions ja no cal
pensar que hi haurà seny, la història també ens ho explica, sinó que hi haurà
força. De quina manera es
manifestarà aquesta força, per part dels uns i dels altres? Aquesta serà
la trama de les següents escenes.
Ho vaig escriure fa dies i ara ho
torno a repetir:
10 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada