El que està passant a la pista del circ: Hi ha funàmbuls,
equilibristes, trapezistes, pallassos, mags, domadors de feres, amb una
sorollosa i ben conjuntada orquestra animant l’espectacle. Cada dia un número
nou. Cada dia, més enllà.¡Más difícil
todavia! Aviat veurem l’home bala – tan de bo no sigui una bala per l’home-
i potser a la dona barbuda, que des de lluny se la saluda. El què està passant
als nostres ulls és sorprenent, dóna per tot.
Ahir va tocar l’actuació del mag. Res per aquí, res per
allà. Expectació, molta expectació. Posa el barret sobre la taula i en surt...
un colom! (o potser era una cotorra?). Res, farem una llista única dels que ens
volem anar, llavors convocarem eleccions que no ens ho pot impedir ningú, les
guanyarem (o, potser no?), i començarem a negociar amb els d’allà com ens
repartim la convivència desprès d’haver deixat clar amb aquesta elecció que ja
està trencada. Aquesta llista única la composarà gent diversa de pensament i/o
procedència però que té ben clar que ja n’hi ha prou i que ja està. Desprès,
els components d’aquesta llista es retiraran, ja amb la feina feta, perquè
tinguin el reconeixement etern de la ciutadania ja lliure i feliç que tornarà a
disposar d’alternatives partidàries per fer el procés constituent de la nova
República Catalana.
Delirant! Delirant? De més verdes se’n maduren! Més
trencadissa, ara en el sí dels propis que hauran d’acomodar-se. Més enllà dels
que era evident que ja havien quedat arrambats, hi haurà noves víctimes. Però,
què li fa que hi hagin més destrosses si és pel fi suprem de la Nació? Tot
procés revolucionari comporta aquesta mena de danys, sempre s’ha vist al llarg
de la Història. Estarem uns quants mesos més parlant del “procés”, del procés
cap a la independència. Tant li fa si durant aquests mesos no es governa, si hi
ha gent que pateix problemes immediats, si s’augmenta la divisió i la crispació
social. També ens aprofitarem de totes les eines que ens serveixin per
aconseguir el que pretenen, des de la normativa electoral pre-constitucional,
si d’abans d’aquella Constitució dels “altres”, que ens proporciona una certa
supremacia del vot carlí, fins al control dels mitjans d’informació públics que
paguen tots, els nostres i els que no ho són, en els que abnegats i entregats
personatges ens piconen cada dia tant com poden i més.
En la retina ens han quedat alguns números menors (o
potser són “numerets”) de l’espectacle
que han passat més desapercebuts. L’un, el d’una reconeguda economista que ens
ha dit que fora manies, que cal disposar dels efectius policials propis per
prendre el control i fer passar per l’adreçador a les eines de l’administració
del antic Estat per posar-les al servei del nou. Se suposa que ningú piularia
si passés això, ja que una topada entre la Guardia Civil i els Mossos d’Esquadra
pot ser de pel·lícula, de pel·lícula de por. La reconeguda economista és ni més
ni menys que la degana de la Facultat d’Econòmiques de la UB, algun senderi deu
tenir, oi?, el que no sé si de política en sap gaire.
L’altra, la d’un reconeguts o mediàtic jutge que diu que
sí, clar, tindrem dificultats de numerari (de peles, o d’euros, en fi) durant
alguns mesos i que tindrem que buscar algú que ens el solucioni. Diu que potser
els israelites o els alemanys ens els deixaran! Deu ser tot un crack en lleis
aquest personatge, encara que potser l’economia no sigui el seu fort. No sé pas
en quin món viu, potser caurà de la maroma i si no té xarxa a sota s’estavellarà.
Ah!, que té xarxa? Sí, home, és un magistrat de l’Audiència provincial de
Barcelona.
Continuarem mirant l’espectacle, qui és el proper actor
que sortirà en les següents escenes, algunes ja tenen data anunciada, i quin
paper representarà. Algun triple salt mortal, amb xarxa o sense, veurem. O potser,
aquell dels trapezistes que es llencen al buit i a l’altra punta dalt de la carpa
troben un company que els recull. Emoció a tope! Redoblen els timbals, el cor
en un puny...!
No sé pas si estem veien el Circ du Soleil, o
acabarem veient el Teatro Chino de la Manolita Chen.
26 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada