26 de novembre del 2014

L’espectacle hores d’ara.

El que està passant a la pista del circ: Hi ha funàmbuls, equilibristes, trapezistes, pallassos, mags, domadors de feres, amb una sorollosa i ben conjuntada orquestra animant l’espectacle. Cada dia un número nou. Cada dia, més enllà.¡Más difícil todavia! Aviat veurem l’home bala – tan de bo no sigui una bala per l’home- i potser a la dona barbuda, que des de lluny se la saluda. El què està passant als nostres ulls és sorprenent, dóna per tot.

Ahir va tocar l’actuació del mag. Res per aquí, res per allà. Expectació, molta expectació. Posa el barret sobre la taula i en surt... un colom! (o potser era una cotorra?). Res, farem una llista única dels que ens volem anar, llavors convocarem eleccions que no ens ho pot impedir ningú, les guanyarem (o, potser no?), i començarem a negociar amb els d’allà com ens repartim la convivència desprès d’haver deixat clar amb aquesta elecció que ja està trencada. Aquesta llista única la composarà gent diversa de pensament i/o procedència però que té ben clar que ja n’hi ha prou i que ja està. Desprès, els components d’aquesta llista es retiraran, ja amb la feina feta, perquè tinguin el reconeixement etern de la ciutadania ja lliure i feliç que tornarà a disposar d’alternatives partidàries per fer el procés constituent de la nova República Catalana.

Delirant! Delirant? De més verdes se’n maduren! Més trencadissa, ara en el sí dels propis que hauran d’acomodar-se. Més enllà dels que era evident que ja havien quedat arrambats, hi haurà noves víctimes. Però, què li fa que hi hagin més destrosses si és pel fi suprem de la Nació? Tot procés revolucionari comporta aquesta mena de danys, sempre s’ha vist al llarg de la Història. Estarem uns quants mesos més parlant del “procés”, del procés cap a la independència. Tant li fa si durant aquests mesos no es governa, si hi ha gent que pateix problemes immediats, si s’augmenta la divisió i la crispació social. També ens aprofitarem de totes les eines que ens serveixin per aconseguir el que pretenen, des de la normativa electoral pre-constitucional, si d’abans d’aquella Constitució dels “altres”, que ens proporciona una certa supremacia del vot carlí, fins al control dels mitjans d’informació públics que paguen tots, els nostres i els que no ho són, en els que abnegats i entregats personatges ens piconen cada dia tant com poden i més.

En la retina ens han quedat alguns números menors (o potser són “numerets”) de l’espectacle que han passat més desapercebuts. L’un, el d’una reconeguda economista que ens ha dit que fora manies, que cal disposar dels efectius policials propis per prendre el control i fer passar per l’adreçador a les eines de l’administració del antic Estat per posar-les al servei del nou. Se suposa que ningú piularia si passés això, ja que una topada entre la Guardia Civil i els Mossos d’Esquadra pot ser de pel·lícula, de pel·lícula de por. La reconeguda economista és ni més ni menys que la degana de la Facultat d’Econòmiques de la UB, algun senderi deu tenir, oi?, el que no sé si de política en sap gaire.

L’altra, la d’un reconeguts o mediàtic jutge que diu que sí, clar, tindrem dificultats de numerari (de peles, o d’euros, en fi) durant alguns mesos i que tindrem que buscar algú que ens el solucioni. Diu que potser els israelites o els alemanys ens els deixaran! Deu ser tot un crack en lleis aquest personatge, encara que potser l’economia no sigui el seu fort. No sé pas en quin món viu, potser caurà de la maroma i si no té xarxa a sota s’estavellarà. Ah!, que té xarxa? Sí, home, és un magistrat de l’Audiència provincial de Barcelona.

Continuarem mirant l’espectacle, qui és el proper actor que sortirà en les següents escenes, algunes ja tenen data anunciada, i quin paper representarà. Algun triple salt mortal, amb xarxa o sense, veurem. O potser, aquell dels trapezistes que es llencen al buit i a l’altra punta dalt de la carpa troben un company que els recull. Emoció a tope! Redoblen els timbals, el cor en un puny...!

No sé pas si estem veien el Circ du Soleil, o acabarem veient el Teatro Chino de la Manolita Chen.




26 de novembre.