Economia col.laborativa

Fa pocs dies, d’una forma intuïtiva, vaig anar a la presentació del llibre “Vivir mejor con menos. Descubre las ventajas de la economia colaborativa.” de l’Albert Cañigueral, ed. Conecta, B-2014. Intuïtivament, però esperonat per la confiança que em mereixia els que em varen fer coneixedor de l’esdeveniment, la gent d’Alternativas Económicas i més en concret en Pere Rusiñol qui era el que presentava el llibre.

Ho vaig encertar. En un àmbit desconegut per a mi, l’acte es va fer a l’espai Makers of Barcelona (MOB), un centre de coworking a la zona dels antics magatzems tèxtils de Barcelona (Bailén/Trafalgar) reconvertit al efecte; en mig de gent de la generació dels meus fills, de fet, junt amb els pares de l’autor, nosaltres érem els més grans; i amb la sorpresa de que l’autor, l’Albert, era de la meva ciutat i del que no en sabia res malgrat que alguna presència ja hi ha fet.

Es tracta d’explicar què és i quines avantatges té l’economia col·laborativa. Com s’exposa a les pestanyes del llibre l’autor és un enginyer multimèdia que va fundar el blog ConsumoColaborativo.com el 2011 i que s’ha convertit en tot una referència d’aquest tema dedicant-s’hi de ple. Vaig notar que estava davant una cosa que desconeixia però que em va atreure de seguida malgrat generar-me algun que altre dubte. Encara que als mitjans se’n parla contínuament d’experiències varies d’aquesta naixent i recent forma d’organització social, desconeixia, o no m’havia parat mai a pensar, la volada que pot arribar a prendre. Crec que hi ha tot un recorregut que probablement és molt més interessant i fàcil d’adoptar per les generacions joves plenament digitalitzades que pels més grans amb les coses més establertes i menys propensos als canvis. Els dubtes són de caire polític, en relació a les resistències que pot trobar o generar el seu desenvolupament, i la possible assimilació, o no, d’aquest fenomen disruptiu en el sistema econòmic. Penso molt en aquella asseveració marxista de la relació entre el desenvolupament dels mitjans de producció i les relacions de producció. Serà part del sistema, coexistirà amb el mateix o el canviarà del tot? 

Ara, he acabat de llegir-me el llibre, cal dir que és curt, senzill i amè. Com va arribar l’autor a aquest tema; quines són les bases o els principis en que es basa; quines experiències i en quins sectors està més desenvolupat; i per últim, fins on pot arribar tot això. Aquest darrer apartat és el que m’ha interessat més, pels meus dubtes. Dubtes que també té l’autor i que planteja tot dient que no sap si disposa de les respostes correctes. Però,  a tenir present:

1.    Això no té aturador. (És imparable)

2.    El futur no serà centralitzat.

3.    Cal mesurar les coses d’una altra manera.

4.    La reputació serà la nova moneda.

5.    Cal reinventar empreses i institucions. (tingueu-ho clar)

6.    Hi hauran resistències al canvi i reptes regulatoris.

7.    Es tindran set treballs a l’hora. (Important)

8.    Què passarà amb els desempoderats digitals. (Més important)

9.    Les paradoxes de les grans plataformes.

10. La ciutat serà col·laborativa. (segurament, o no serà)

“Depositamos la confianza en gobiernos, multinacionales, bancos, partidos políticos, etc..., que con la crisis nos han decepcionado y han perdido nuestra confianza. Las plataformas de consumo colaborativo se han convertido en la infraestructura digital para que esta confianza se redistribuya de manera directa y horizontal entre los ciudadanos.

Un cambio en los mecanismos de confianza en la sociedad es probablemente el cambio más potente que puede darse y trae consigo un cambio en lo que es posible en la economía.”

Pawel Kuczyński 

4 de desembre.