Demà.

Demà jo no me’n sento de cridat. No em sento cridat a res. Demà hi haurà una altra manifestació ciutadana dels que pensen d’una determinada manera, però no tothom en una societat oberta pensa igual. 

Una característica nova d’aquesta manifestació és que els participants seran llistats. Sí, se’n farà una llista amb les seves dades, al menys les necessàries per la seva plena identificació. Aquesta gent se les empesca totes, en sap. Aquestes llistes, llargues segurament, molt llargues, juntament amb els papers que es dipositaran dins les capses serviran per fer política, no per decidir res, com les llanternes que enfocaran el cel aquesta nit per que siguin vistos pels satèl·lits que van girant entorn la Terra. No se sap pas qui guardarà tota la paperassa que es produirà demà, i per cert, a quin magatzem es desaran les capses utilitzades? Però, vaja, això no té pas gaire importància, el cert serà que s’haurà fet un pas més no sé pas cap a on. El participants convençuts de que ara és l’hora pensen que cap endavant, endavant cap al que volen. Potser sí, o potser no. Potser serà un nou pas no en fals sinó estèril. 

Desprès del 9 ve el 10 i hi haurà nous fotogrames a la pel·lícula. Veurem quins seran, cal esperar que no siguin sols per omplir minuts amb més coreografia. Les “pelis” d’abans eren més èpiques.

Demà, si fa bo, sortiré com cada diumenge a fer cames amb la bicicleta.

8 de novembre.