En el marc de les presentacions
de llibres que intento organitzar mensualment al Foment Mataroní de temes econòmics,
polítics i socials, em van demanar si podia fer la presentació del llibre “La
Terra i els humans d’aquí a mig segle” de Josep Roca Trescents, Voliana edicions, Argentona 2016. I ho vaig
acceptar amb molt de gust. El tema m’atreu, em sembla interessant. No tenia el
gust de conèixer l’autor
però això em va donar l’oportunitat de fer-ho al temps que em submergia en la
lectura de la seva obra. Ha valgut la pena la lectura i la coneixença. Aquest és
el text en el que vaig recolzar la meva intervenció en l’acte que va tenir lloc
ahir al vespre amb un notable èxit de convocatòria.
“La Terra i els humans d’aquí a mig segle”. Josep Roca Trescents
Josep Roca
Trescents, Terres de Ponent, establert fa molts
anys a Mataró. Directiu empresarial, professor universitari, i ara,
podríem dir, publicista?
Cinc llibres, l’anterior “Globalització 3.1. Decálogo para la hoja de
ruta”. Pròleg de Mayor Zaragoza i
epíleg de Cristian Felber, crec que
prou indicatiu de per on va.
Ara, un treball, documentat, de prospectiva: La
demografia, el medi ambient, l’economia, el progrés tècnic, la política,... més
o menys com ja s’albira que seran no pas a massa llarg termini, sols d’aquí a 50
anys.
Mentre estem tan capficats en
mirar on trepitgem (el que està als mitjans, l’immediat) no aixequem la vista i mirem una
mica més lluny. Sembla que tot volti sobre nosaltres mateixos, l’ara i
l’aquí, i és interessant pensar una mica més enllà, en l’espai i en el temps.
Potser mentre estem “ensimismats”
(abstrets) en les nostres cabòries quotidianes
no sabem veure que el futur serà més important pels nostres fills que el
passat.
Però, no ens espantem gaire, molts de nosaltres podem mirar
cinquanta anys enrere, com érem, com era la nostra ciutat i el nostre
entorn. Feu l’exercici, us hi convido, en aquestes cinc coses, des de la vostra
memòria: Quants érem? Com era el nostra espai? De què vivíem? Quines eines
teníem? En quin règim polític estàvem? Mataró, Catalunya, Espanya, Europa,.. el
món. Podria explicar-vos la meva visió però no paga la pena, podeu fer la
vostra. Per tant, cinquanta anys enrere, cinquanta anys endavant. “Mig segle no és una eternitat; és un temps
molt curt.”
Sí, ara tot va molt de presa, o ens ho sembla? Ara sabem més coses,
informació, però també els coneixements, i potser això ho capgira tot. Però si
ens hi aturem a pensar-ho una mica potser ja tenim els vímets per intuir com
serà el món d’aquí cinquanta anys. Se’n parla molt, hi ha molt material, en Josep Roca el fa servir per documentar
el què explica. Podem adoptar una actitud cínica, nosaltres ja no hi serem,
però el subtítol de la obra ens inquireix: quina herència deixarem als nostres
descendents? Tant se’ns en fa del que deixarem?
El tema mediambiental, ell és
doctor en bioquímica, ocupa tot un capítol i l’economia li ve al darrera, com a
conseqüència. Desprès els avenços de la
ciència i la tècnica. Com es governarà tot això? Amb quins criteris? Anirem a
millor o a pitjor?
L’evolució de la població és
força coneguda, el desastre medi ambient molt anunciat, sobre l’economia –el
Decreixement (en majúscules)- voluntàriament ignorat, els avenços científics tecnològics
corprenedors (els relacionats amb la vida humana), les formes polítiques
incertes o desconegudes. M’ha semblat un carrusel de pujades i baixades, d’expectatives
positives i negatives, d’il·lusions d’anar a millor, de pors i temences de si
serem (seran) capaços de controlar-ho: la població, controlable, el medi
ambient descontrolat, el decreixement cap amunt però els avenços científics
també (amb la perspectives de noves, més fortes i punyents desigualats), la
política... podrem mantenir les conquestes que hem assolit?
Deixem que ens en parli l’autor.
18 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada