Feia més de trenta anys de l’última vegada que vàrem pujar
al castell de
Burriach. Em sembla recordar que era un Divendres Sant amb els fills ben petits.
Hi havia anat moltes vegades, amb l’escola, de jove, des d’Argentona o des de
Cabrils als estius. Sempre dèiem de tornar-hi però mai ho fèiem, fins ahir.
Recordava la pujada costeruda i pedregosa des del monòlit
que rememora l’alliberament del jou feudal i pensava que seria difícil de fer
amb els menuts. Però no tenia present l’actuació que als anys noranta hi va fer
ACESA per compte de l’Ajuntament de Cabrera que a més de preservar les
runes del castell va facilitar un nou accés que permet una pujada completament
assequible pràcticament a tothom, fins i tot el darrer tros està cimentat. El
temps ens va acompanyar, encara que amb dubtes, per la variabilitat primaveral.
A baix, a la Font
Picant de Cabrera, rehabilitada com a lloc d’esbargiment, per menjar-hi i
estar-s’hi, compta amb varies explanades d’aparcament per vehicles que al
migdia estaven a vesar. Sembla que ha estat un encert tornar-la a posar en
funcionament, no la que fou aquí a la comarca la popular beguda, sinó l’espai d’oci.
Els “cehegineros” de Mataró als anys
vuitantes i norantes del segle passat, entre d’altres, hi feien unes populars
trobades amb saboroses paelles d’arròs.
Des de baix a la Font fins dalt el Castell, una corrua de
gent de totes les edats, molt familiar. Vaig veure algú que “emputxava” un
cotxet de nadó. El que em va sorprendre va ser l’abillament del personal. Com
que no sóc “dominguer” no sé com va
ara la gent per anar a la muntanya. El Decathlon ha fet estralls, encara que
entre els caminaires més avesats l’equipament professional saltava a la vista,
calçat, pantalons, barrets, pals,.... I jo, amb texans! Clar, si ara els texans
són habituals com a roba de diari (fins i tot en els polítics!), com s’ha d’anar
el diumenge per trescar pel bosc?
L’explicació
de la història i la reconstrucció del castell a la web de l’ajuntament de Cabrera de Mar és molt reeixida.
2 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada