El Sant Jordi del P.S.C. a Mataró
Presentació del llibre “La Cataluña insurgente”, de Gabriel Colomé. Ed. Carena, B-2017.
Sala del Cafè de Mar, Mataró,
19/4/2018
1. Benvinguts/es a aquesta
presentació i a aquesta sala.
2. Agraïment a la Federació del
Maresme del PSC (o a l’Agrupació de Mataró del PSC) per acceptar el meu
suggeriment de tornar a celebrar el Sant Jordi amb la presentació d’un llibre
interessant d’un company i per permetre’m de fer-ho a mi. Com deia Rafael
Campalans, “Política és pedagogia” i
cal, més enllà del debat quotidià de la vida de la organització, aprofitar la
propera festa del llibre per fer política i pedagogia.
“Frente
al espectáculo, educación”
3. Gràcies, Gabriel Colomé per venir aquí avui a presentar el teu darrer
llibre. Gabriel Colomé és per molts
de nosaltres un vell conegut. Llicenciat en Ciències de la informació i doctor
en Ciència Política, professor de la U.A.B., comentarista en diversos mitjans,
ha estat entre d’altres coses, Director de la Fundació Rafael Campalans,
Director del Centre d’Estudis d’opinió de la Generalitat de Catalunya en temps
dels tripartits (en va ser els seu primer Director, creador?) (2005-2011) i
Regidor del l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015). Té una sèrie de llibres
sobre política i campanyes electorals (bàsicament les americanes, que ha seguit
des de fa molts anys) materialitzades en la sèrie del “Príncipe”: El Príncipe mediático, el Príncipe en campaña; Las
lágrimas del Príncipe; El Príncipe en su laberinto.
Aquest llibre que avui presentem
s’havia de titular “El Príncipe Mediático
y la Cataluña insurgente”, i s’ha quedat sols amb la segona part “La Cataluña insurgente”. Desprès de
llegir el llibre penso que la primera pensada hagués estat més exacte, però
–suposo- els constrenyiments editorials van imposar-se.
4. Parlem del llibre. Pensava abans
de llegir-lo que era una altra cosa, que tenia un altre contingut, i no, és la
continuació dels “Prínceps”. No és
com la primera part del llibre d’en Joan
Coscubiela: “Empantanados”
(Empantanegats), descriptiva de l’avortada XI legislatura del Parlament de
Catalunya. No és com el llibre d’en Jordi
Amat, “La confabulació dels
irresponsables”, que és un epíleg a “El
llarg procés”. És una visió més ample: Partint de com és la política i els
polítics avui: mediàtics; com han evolucionats els partits i la societat
catalanes en els darrers temps; com ha declinat el nostre partit, el PSC (tot
un apartat del llibre); com s’arriba a la implosió dels partits (excepte ERC,
fins ara?) i del sistema de partits
catalans; i finalment, finalment, com es va a la insurgència. Evidentment, els
autors abans citats i les seves obres ho fan des d’uns punts de vista i d’una
perspectiva completament diferent a la del nostre company Gabriel Colomé.
5. No vull fer un “spoiler”, i per tant no he de parlar
gaire més del llibre i deixar que en parli l’autor que per això el tenim aquí.
Malgrat tot, dues coses abans d’acabar la meva intervenció: el llibre està
datat, la seva edició, a l’octubre del 2017, és a dir està escrit abans de lo
que jo en diria “La gran Fugida cap
endavant” de la tardor passada. Suposo que ara l’autor, a més, ens
explicarà quins capítols hi afegiria. I segona: té un epíleg sensacional en
forma de translació imaginaria del discurs de Gordon Brown en el referèndum escocès a les eleccions catalanes del setembre
del 2015: les “plebiscitàries”, les
del “vot de la teva vida”.
6. En Gabriel Colomé té la paraula.
P.D.
el 28 d'abril, posterior a aquesta xerrada, l'edició espanyola de l'HuffiPost publicava
una entrevista amb el professor Colomé en la exposava el que va dir al Cafè deMar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada