La idea central que va exposar el
professor Botella va ser la superació de les fronteres i límits polítics en el
món d’avui. Els temes i els problemes amb els que s’enfronta la humanitat depassen
els límits que les antigues construccions politico-administratives,
especialment les derivades de l’època moderna. Els Governants dels països
amaguen a la ciutadania que no poden resoldre en els seu àmbit territorial les
qüestions essencials que afecten a les seves vides, el tema mediambiental com a
exemple paradigmàtic, però hi podem afegir molt especialment els derivats de les transformacions econòmiques i
també els culturals. O es consolida la construcció europea o la presència dels
seus components, els vells Estats-nació sorgits i enfrontats sanguinàriament en
els darrers segles, esdevindrà irrellevant en l’escena mundial dins de pocs
anys. Front a aquesta situació, sorgeixen arreu reaccions populars que enlloc
de mirar endavant, cap al futur, pensen que els aniria millor a la gent
refugiar-se en les construccions, reals o il·lusòries, del passat. Ho veiem a
Itàlia, a França, al Regne Unit, als Estats Units, o a Catalunya tant mateix.
Però també apareix amb força la
idea del món de les ciutats. Ja hi ha un G-40 de ciutats, una nova xarxa que
aspira a aprendre i estendre una nova idea de gobernança. El professor Benjamin
Barber proposava constituir un parlament mundial d’Alcaldes. Evidentment no es
tracta, al menys pel que ens afecta més directament, de les poblacions amb els
seus límits territorials dibuixats en una altra època. Les comunicacions ja
siguin físiques o telemàtiques plantegen uns mapes de relacions humanes
completament nous. Històricament les ciutats han estat a l’avançada del progrés,
són el lloc de la barreja i de les noves pautes culturals i socials, sempre han
estat més avançades que el rerepaís. Quin són avui els límits reals de
Barcelona? Ja de la Tordera a Cunit, o cal pensar en la Catalunya –ciutat que
van somiar els nostres noucentistes? Costa que les organitzacions polítiques,
que ben segur coneixen el problema, el presentin a la ciutadania i en facin
bandera de la necessitat d’una nova organització adaptada a les noves
circumstàncies i als nous temps. Costa que les autoritats reaccionin a les
demandes reals de la població i mantinguin estructures superades per la
realitat.
6 d'sbril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada