Absències.

Aquest any ja no te’m pogut felicitat el sant, ni per telèfon com els darrers temps. Ja no hi ets. No volies que et veiéssim, però encara podíem sentir la teva veu. Ara n’hi això. Sempre ens quedarà el record de la taula compartida a casa teva del tercer dia de Les Santes, el dia de santa Marta, com abans ho havia estat a casa de la teva mare que també se'n deia.

Infinitament clara,

la teva llunyania no m’inquieta,

perquè la teva mort se’m converteix,

a poc a poc, en pràctica de vida.

Tot és fluent al lloc on ara et penso

i el contrapunt del teu silenci posa

l’accent precís al blau d’aquesta tarda

que al cap del dits, molt lenta, se’m esfulla.

Miquel Martí Pol, “Llibre d’absències”.

Una abraçada, Ferran.

29 de juliol.