Mirar el món (el nostre món, el planeta Terra) des de la
vertical del pol Nord, no des de la vertical mediterrània, caribenya o
oceànica, ofereix automàticament una visió geopolítica completament diferent.
Rússia ocupa més de la meitat de la mirada; desprès, els sostres dels Estats Units (Alaska) i Canadà, el desert de Groenlàndia, i la punta de Noruega. Per sota d’ella una munió de petits Estats que conformen Europa, engrunes
dependents dels recursos naturals dels primers, dels que envolten la pràctica
totalitat del pol.
Fer aquesta mirada des de la vertical de l’Himàlaia també
deu donar una perspectiva per pensar que el nostre eurocentrisme és una
misèria recolzada en una història passada.
1 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada