Diàleg / empatia.

“La estrategia de pedir el voto para la “restauración de la República” dio resultado en un electorado que ya, abiertamente, había abandonado la política de los intereses y la gestión por la de las emociones.”

Sobre el resultat de les eleccions del 21-D a Catalunya a “La fortaleza asediada. Los populismos contra Europa”, J.M. Martí Font / Chistophe Barbier. Península/Plon. B-2018.

Estem aquí, a les emocions. Mig país que no atén a raons, a raons de la política convencional. Ja estan fora d’ella, no crec pas que tinguin raó per estar-hi de fora, però ells creuen convençuts que sí. El seu capteniment està ja en un altre lloc, instal·lats en una revolta. Revolta que fins ara és estèril ja que no hi ha assumpció del que significa de veritat, del que comporta. De moment tot es redueix a un joc més o menys infantil: performances, happenings, draps i colors, propaganda i xerrameca, aportacions voluntàries poc indolores a la butxaca per crides i espectacles variats. Pocs, o cap fins ara, sacrificis directes llevat alguns d’emocionals, clar es tracta d’emocions.

Com fer-hi front? Què ha de fer l’altra meitat i més enllà les comunitats properes? Crides al diàleg, a l’assossegament. Però, si no en volen de diàleg, volen anar-se’n! Llavors... paciència, ja s’adonaran de que han emprès un camí que no porta enlloc. Segur? No ho tinc pas tant clar. Els enamoraments duran algun temps fins que s’acaba reconeixent la veritat de l’estimat.

Alhora creixen dins de l’altra meitat sentiments també emocionals que estaven somorts o que són reactius. Ja hi som: del xoc de les emocions a les trompades hi ha un pas i, en aquest panorama, menys capacitat de raonar, de parlar de dialogar.

L’empatia, no sols el reconeixement de l’altre, sinó la seva acceptació, desapareix, salta pels aires. Si parlem, o si sols escoltem el que diuen els altres, des del fetge i no des del cap, quina empatia vols establir? Cap. Primer el silenci i la ignorància, desprès el menyspreu i el ressentiment, per acabar en l’odi. Això, qui ho atura? Conseqüència d’un temps en que els pastors han perdut prestigi i autoritat moral per conduir el ramat que ara va esgarriat. Qui és ara aquell líder, tal que cap del comitè d’una vaga que cal acabar, que recondueix la situació? De moment, no se’n veu cap.

“Pero, como acostumbra a suceder en los procesos nacionalistas, a partir de un determinado momento el compromiso se convierte en traición.”

En tenim per temps, per un llarg temps.

13 d’agost. Reflexions d’estiu a casa.