“A mi edad no oculto cierta sorpresa: con qué profundidad ha tenido que ser arado el sustrato de nuestras certezas culturales sobre el que hoy viven nuestros hijos y nietos para que…”, escriu Jürgen Habermas en un article importantíssim “Hasta dónde apoyamos a Ucrania”.
Més enllà de tema concret
de l’article, aquesta sorpresa també m’ha rondat pel cap a mi moltes vegades en
els darrers temps veient com anava el món. Algú, o alguns, ves a saber, han
llaurat profundament les certeses amb les que havíem crescut i ara de grans ho
constatem bocabadats.
Les nostres certeses, no
exemptes de mancances i contradiccions, anaven dirigides a construir amb
dificultats, avenços i retrocessos, perills i esperances, un món de Pau i de Progrés.
Sembla que ara cal rebentar-ho tot amb uns comportaments que em semblen d'una
gran frivolitat i d’unes possibles conseqüències horroroses.
Estic llegint, esgarrifat,
“Tierras
de sangre”, Timothy
Snyder, Galaxia Gutenberg, B- 2020 (3era.ed.). Per entendre.
9 de maig, dia d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada