9 de maig de 2022

Certeses llaurades.

“A mi edad no oculto cierta sorpresa: con qué profundidad ha tenido que ser arado el sustrato de nuestras certezas culturales sobre el que hoy viven nuestros hijos y nietos para que…”, escriu Jürgen Habermas  en un article importantíssim “Hasta dónde apoyamos a Ucrania”.

Més enllà de tema concret de l’article, aquesta sorpresa també m’ha rondat pel cap a mi moltes vegades en els darrers temps veient com anava el món. Algú, o alguns, ves a saber, han llaurat profundament les certeses amb les que havíem crescut i ara de grans ho constatem bocabadats.

Les nostres certeses, no exemptes de mancances i contradiccions, anaven dirigides a construir amb dificultats, avenços i retrocessos, perills i esperances, un món de Pau i de Progrés. Sembla que ara cal rebentar-ho tot amb uns comportaments que em semblen d'una gran frivolitat i d’unes possibles conseqüències horroroses.

Estic llegint, esgarrifat, Tierras de sangre, Timothy Snyder, Galaxia Gutenberg, B- 2020 (3era.ed.). Per entendre.


9 de maig, dia d'Europa.