Vaig a buscar butà al dipòsit de Valldeix. Al baixar, entrant al casc urbà, entre les places del pintor Novellas i la del pintor Cusachs, a l’esquerra veig una instal·lació/equipament -que em sembla pública- nova (o que jo no coneixia encara), sobre l’Institut “Les Cinc sènies”. Aturo el cotxe en el gual senyalitzat que dona entrada al camí que hi porta i veig a l’esquerra un “corre can”, o així m’ho pareix, i al fondo l’entrada d’un camp de petanca, camp del club Rocafonda. Al voltant de les pistes, fent-ne protecció, unes tanques farcides de rètols publicitaris que deuen proporcionar ingressos al club. A aquelles hores del dia, mig matí d’un dia feiner, ambdues instal·lacions eren solitàries.
El que em sorprèn força és el
rètol que hi ha a la porta de les pistes de petanca. El conegut advertiment amb
la roda -símbol dels gitanos- al mig i la inscripció: Zona vigilada “Los Salguero”.
Sí, la “protecció” de la zona per uns privats. La màfia: “Si no voleu
que us passi res, pagueu. Nosaltres vigilarem” A quant puja el “pizzo”? No ho sé, però
algú ho deu saber. No hi ha protecció sense contrapartida. Paguem impostos per
què hi hagi policia. Aquí, qui paga?
Envio un “what’s” a la
regidora corresponent amb la fotografia del fet i una indirecta: “No ampliem
la Policia Municipal?”. Em contesta
al cap de quatre dies dient que estava de vacances i que hi ha problemes amb el
cos de policia local -com a tot arreu, em diu- i que falta una llei nova
específica pel tema. També, per via indirecta, ho faig saber a l’alcalde que no
deu tenir temps per atendre’m i contestar-me.
Em poso davant l’ordinador i engipono indignat un escrit que un cop acabat i tornat a llegir veig que és impublicable ja que ocasionaria un “merder” considerable. Res, a la “llibreta
amagada”, no sé si mai veurà la llum. No és pas el primer escrit que hi ha guardat
allà, tampoc serà el darrer.
És la segona vegada, ara, que
acabo un escrit amb aquests versos d’en Sabina. La primera vegada, fa quasi
divuit anys, em van posar la creu i la ratlla. Aquesta ja no cal, no cal que
ningú s’hi molesti.
Yo no quiero saber por qué lo hiciste
Yo no quiero contigo ni sin ti
Lo que yo quiero, muchacha de
ojos tristes
Es que mueras por mí
Y morirme contigo si te matas
Y matarme contigo si te mueres
Porque el amor cuando no muere
mata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada