Un temps per a cada cosa.

 

Son molt coneguts i bonics els versos de l’Eclesiastès (3,1-11) Cada cosa té el seu moment.

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de matar i un temps de guarir,
un temps d’enrunar i un temps de construir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n.
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
Un temps d’esquinçar i un temps de cosir,
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra i un temps de pau.
El qui treballa, què en treu del seu esforç?
M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:
ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.

Ara, per entendre el que passa al Mon i al nostre voltant potser és temps d’aturar-se a llegir i a observar. És temps de llegir i observar?, no ho sé pas, però poca cosa podem fer directament contra el Poder -que veiem descarnat (sense pal·liatius) aquests dies-, malgrat no hem de defallir en intentar-ho.

Una collita dels darrers mesos i d’aquestes festes que ara s’acaben, una dotzena. Crec que en tinc per tot l’any.

1.       Sebastien Vassant/ Stephen Desberg, “Una breve historia de la Igualdad. Basada en el Libro de Thomas Piketty”. Ed. Deusto, B-2025. El format de narració il·lustrada suposo que alleugereix la densa prosa de l’original en que està basada.

2.       VV.AA. “El imperio de la sombra”. Ed. Arpa, B-2025. Edició de “El Gran Continent” sota la direcció de Giuliano da Empoli. Importantíssima aportació per entendre què està passant avui al Mon. Cal seguir les aportacions d’aquesta revista europea que dona informació de primera mà.

3.       Jordi Amat, “Les batalles de Barcelona”. ed.62, B-2025. Fa dies que aquest llibre corre per la meva taula. L’Amat s’ha convertit en un dels intel·lectuals de referència a casa nostra i el tema, encara que sigui un abordatge des del punt de vista cultural, molt barceloní, cal tenir-lo present per com ha anat canviat el nostre Cap i Casal.

4.       Julio Alba de la Cuesta, “De Pavía a Rocroi. Los Tercios espanyoles”, ed. Desperta Ferro, M-2025, 8ena. Ed. Els temes històrics m’apassionen i tothom parla bé d’aquesta obra que explica a través de quina eina la Monarquia Hispànica va dominar Europa a l’Edat Moderna. Cal seguir aquesta editorial.

5.       Francisco J. Jiménez Espejo / José Soto Chica, “El Dios incomprendido. El desafio del clima en la historia de la humanidad”, ed. Desperta Ferro, M-2025. Un altre llibre d’història per conèixer  com a marcat l’esdevenidor de la Humanitat aquesta dada que actualment torna a tenir molta rellevància malgrat els negacionistes.

6.       Ben Wilson, “Metròpolis. La història de les ciutats. L’invent més gran de la Humanitat”. ed. 62, B-2025. La vida urbana ha estat el meu tema d’actiu pel que no hi he perdut l’interès. El vaig adquirir per regalar-lo, encara que potser ho faré després de llegir-lo.

7.       Karl Kraus, ”Los últimos días de la humanidad”. H&O ed. B-2025. Diu que aquesta obra que recull els escrits d’aquest escriptor i periodista austríac son imprescindibles per entendre el mon d’avui encara que foren escrits fa cent anys. La guerra, les seves circumstàncies i conseqüències i las dels ciutadans que la segueixen.

8.       Alberto Sabio Alcutén, “Excomunistas. De la Revolución a la guerra Fria cultural: Jaoquín Maurín (1896-1973)”. Ed. Galaxia Gutemberg, B-2025. Vaig anar a la commemoració dels 80 anys del P.O.U.M. a can P.S.C. que celebrava també els seus 50 anys. A casa, del meu pare que fou del P.O.U.M., corre encara un llibre d’en Maurín, “Hacia la segunda revolución” dels temps de la República (1935). Potser és nostàlgia o un homenatge al meu pare que em devia inculcar alguna de les seves idees de jove.

9.       Nazareth Castellanos, “El puente donde habitan las mariposas”. Ed. Siruela, M-2024. Em va atreure al taulell de la llibreria. No sé pas si l’arribaré a llegir ja que encara no sé ben bé de què va. Diu els subtítol: “Biosofía de la respiración”. Però ja va per la 4ª edició, cal arriscar-se a vegades, no cal tenir por d’errar-la.

10.   Anem a la novel·la, que també cal per afluixar de tant en tant. José María Pérez, “Peridís”, “El tesoro del templo caído”, ed. Espasa, M-2025. Fa temps que vull anar al nord de la província de Palència a veure romànic. Potser m’hauré de conformar amb una narració de qui ha treballat molt per conservar aquell patrimoni arquitectònic medieval romànic.

11.   Alfred Bosch, “Escolta, Sepharad”, ed. 62, B-2025. Temps enrere em van agradar tant “L’Atles furtiu”, com “Els set aromes del Mon”, després l’autor es va dedicar a la política de la que em sembla que n’ha sortit escaldat. Tinc una anècdota molt bona amb ell que potser em fa veure’l amb bons ulls. Del títol d’aquesta darrera obra ja en dedueixo per on pot anar i no em desagrada tornar-hi.

12.   Ayako Miyagi, “La cortesana de las flores”. Ed. Quaterni, B-2016. Ves per on, cercant literatura japonesa per fer uns Reis he anat a parar a una editorial completament desconeguda per a mi que està especialitzada en literatura oriental i he aprofitat la troballa per procurar-me una obra tradicional del Japó. No és que mai m’hagi entusiasmat massa aquella literatura però veurem ara que dona de sí aquesta obra.

6 de gener. Reis.