Vaig començar l’any que avui s’acaba
al fons del pou on m’havia entaforat l’any passat. Excavava galeries per veure
per on en podia sortir. A vegades cavava per fer el pou més fondo, fins que un
dia, encara no sé pas com (probablement alguna pastilla diferent), vaig donar
amb una escletxa que em va portar a la superfície per una escala que em va
enfilar fins dalt de tot d’un arbre on ara estic patint per si m’estimbo ocupat
amb el panorama que albiro.
He tornat a pedalar dalt la
bicicleta, tant entre setmana com els diumenges. Els fidels amics m’han
esperat. A peu descobreixo els divendres, de la mà d’un altre bon amic, recons
de la serralada litoral propera. La família, pacient quant estava al forat,
està il·lusionada amb els meus projectes d’endreça i de les perspectives que
tinc que no els hi goso a explicar del tot, no sigui que tirin del fre de mà.
Amb els companys de lluita del llarg camí de la vida tenim projectes en marxa.
Escric força, llegeixo poc, poc dels llibres que se’m apilonen. No em dona el
temps per a tot, malgrat que dormo menys i em llevo més aviat.
De cara a l’any que ve m’he d’assossegar
una mica. He d’escriure menys, encara que tinc alguna cosa al cap que vull
deixar blanc sobre negre. Tinc dos grans temes embastats: Què fer amb els
llibres que he acumulat amb els anys i què fer amb els records dels temps
viscuts. Ambdues coses poden donar per a molt, però exigeixen paciència que no
és pas una de les meves qualitats, i més ara veient que el temps se’m escurça.
Programo viatges que no sé pas si
arribaré a fer, o si la bossa donarà per fer-los. Conferències, concerts, exposicions
diverses ja apuntades, i les que sortiran. Rebo més informació, a la que estic subscrit
pagant, que la que puc pair.
En fi, les perspectives dalt de l’arbre,
touts azimuts,
sols es veuen entelades per la terbolesa dels temps actuals -que ja no son els
meus, però ens els que hi estic-, que em porten el neguit de com m’afectaran
encara, o com afectaran ara i més endavant a la gent que estimo, des dels més
propers als més llunyans, ja que tots som de la mateixa Humanitat.
Som molt petits dins de l’Univers.
31 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada