Adeu, Iago.

 

-Què, a tu tampoc t’agrada?

Era sobre l’escultura que havia fet en Iago Vilamanyà i li havien col·locat a la Plaça de Santa Anna amb motiu de el nomenament de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2009.

-Doncs, mira noi, has fet coses molt millors.

No sé si l’encàrrec li van fer en atenció a que el seu pare, l’Honorat Vilamanyà, fou un notori compositor de sardanes i, entre altres coses, va dirigir la Banda Municipal de la nostra ciutat. Però crec que la meva opinió, sense ser cap entès en el tema, és bastant compartida.

No puc dir pas que fórem amics, teniem amics comuns, però ens coneixíem força i ens tractàvem quan ens trobàvem per la nostra ciutat. El que sí sempre recordaré d’ell amb satisfacció i admiració és que fou l’autor de la primera escultura que col·locàrem el novell ajuntament democràtic, a la Plaça Joan XXIII, a Rocafonda, amb motiu de la seva primera remodelació el 1984.

Va ser tota una declaració de principis. A l’extraradi, a una barriada popular, en una petita plaça, vam plantar una escultura moderna, ben maca, a la que s’hi podia enfilar la canalla, amb unes voluptuoses formes femenines: “La Deessa de Rocafonda” Ara que s’ha parlar tant de Rocafonda cal reivindicar-ho, era dignificar l’espai públic a tot arreu. Crec que per aquell temps en va fer una altra d’escultura semblant que està a Santa Coloma de Gramenet. 

Tinc una mostra petita del seu treball a casa. Amb motiu d’una conferència que vaig donar a la casa Coll i Regàs promoguda per l’ Associació d’Amics de Josep García Oliver, aquests em van obsequiar amb una obra d’en Iago a la que tinc bona estima i llueix en un indret adequat del meu espai particular.

Et trobaré a faltar pels volts de la Plaça de Santa Anna, ben a prop d’on vivies i ja no podrem comentar sobre la teva obra i sobre altres coses de la ciutat o de més enllà. Descansa en Pau, deixes obra feta a la teva ciutat, se’t recordarà, moltes gràcies.

12 de febrer, Santa Eulàlia.