La notícia
parla d’esverament a la xarxa arran d’una portada de l’ABC de Madrid.
Vés a saber els nivells d’esverament i de xarxa que considera el mitjà que en
parla. Bé, però tot plegat, com funciona?
“¡Tenemos un problema!”, ràpidament respost per “Tenim un problema!”, però, qui té un
problema? ¡España!, diuen uns. “Catalunya!”
responen els altres.
De
veritat? Perquè ens entestem de confondre una part per el
tot? L’ABC es un diari conservador, clerical i monàrquic que respon a un
sector de la ciutadania espanyola que pensa així, com altres mitjans pensen
altres coses. ERC, i/o els nacionalistes catalans, tenen les seves legítimes
idees que són més o menys compartides. No sé pas gaire si més o menys, en tot
cas, no pas per tothom o per tots els catalans. Llavors, perquè parlem de Catalunya
i d’Espanya? Perquè no parlem de que en una societat oberta i democràtica
hi ha opinions, i correlativament opcions politiques, diferents i de com hem d’organitzar
el debat col·lectiu entre elles? A cops de portades de diari, i/o de tuits al
Twitter? Au!, que pugi la
cridòria, encenem a la gent! Acabarem a garrotades. Altra vegada?
Clar, això no interessa gaire ni a uns ni als
altres. Crec que a Catalunya poca gent sabria què són determinats
mitjans locals madrilenys si no fos la “bola” que se’ls dóna fent-se ressò de
les seves dèries, i que a les Espanyes la ciutadania entendria millor el
sentiment particular català si no fos presentat exclusivament a través dels
essencialistes. Els nacionalismes es retroalimenten, és ben
conegut. Cal que hi hagi un enemic extern, cal que hi hagi un “altre”. És una
història molt vella i molt viscuda, desgraciadament massa viscuda.
16 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada