A vegades et somriu la Fortuna, per atzar, per
casualitat, per sort, per constància o vés a saber perquè. La manifestació de
la Fortuna no és pas solament una qüestió material sinó que pot ser un
reconeixement, una satisfacció, un moment o tota una estona de gaudi intel·lectual,
una alegria esperada o impensada. Pot ser personal, unipersonal, o col·lectiva.
Pot durar o ser efímera. Objectiva, però
moltes vegades sols subjectiva. Buscada, trobada, regalada, concedida. Un
instant, una temporada, …
M’ha passat. Un petit somriure de la Fortuna en forma de
llibre. Va venir a casa per Sant Jordi d’enguany, regal d’algú de la família.
Es va quedar a la pila, pendent, ja el prendria en algun moment. Ara l’he agafat
i pràcticament me’l he empassat d’una tirada, bé, tampoc era gaire gruixut. Va
ser escrit fa quasi bé cent anys, i el tema, la trama, l’estil, fins i tot el
desenllaç ensucrat és d’acord amb el que es portava en aquell temps. Qui sap si
en els primers temps del cinema parlat en blanc i negre no en van fer pas una pel·lícula.
Tot americà, de l’Amèrica del USA, l’autor i el tema, i aquest molt d’aquell moment.
De l’autor no en sabia res, normal en la meva ignorància. L’ha recuperat una
per a mi també desconeguda editorial de Càceres que pel que es veu es dedica a
coses d’aquestes.
M’ho he passat d’allò més bé llegint-lo. “La librería ambulante”,
Christopher Morley. Ed. Períférica, CC-2012. 5ª edición. Hauré d’anar a buscar
una continuació també editada pels mateixos: “La libreria encantada”.
26 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada