“De
sobte es va sentir com si Vivaldi embolcallés la seva ànima, amb una aria de
Juditha Triumfans, com anava la lletra? <<Transit aetas/ Volant anni/ Nostri
damni/ Causa sumus>>. La partitura no podia ser més senzilla:
mandolina i pizzicato de violí, i una sola veu que ens advertia que el temps s’escola,
els anys passen, i que nosaltres som els únics causants de la nostra
destrucció. Quin missatge millor podia donar als líders d’aquelles esglésies
buides? Som la causa de la
nostra pròpia destrucció.”
4 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada