Pa, educació, llibertat.

En la primera entrega de la trilogia de la crisis grega de Petros Màrkaris el seu protagonista s’ha d’enfrontar a l’assassinat de gent del món de les finances. En la segona, els assassinats eren d’evasors fiscals. En la tercera, les víctimes són protagonistes de velles lluites contra la dictadura que s’aprofiten del seu pretès prestigi per llaurar cap a casa, són la generació de la Politècnica que quaranta anys desprès viuen ben establerts d’aquella historia.

 

Tot un ventall de personatges i situacions en aquesta tragèdia grega, que ens va lliurant aquest autor de novel·la negra a través del comissari Kharitos i el seu entorn familiar.

 

Ara ja estem als primers dies del retorn a la vella moneda, les dracmes, amb l’abandonament, o l’expulsió, de l’euro i el consegüent daltabaix de l’economia. Amb la moneda molt devaluada, sense cobrar els funcionaris, l’Adrianí, la muller del policia, se les empesca per tornar a fer els menjar senzills d’abans sense gaire tall a taula, però saborosos. El cotxe arraconat per impossibilitat de mantenir-lo. El paisatge desolat de botigues tancades i manifestacions quotidianes. Els jovers idealistes construint alternatives, ja sigui pels propis joves o pels desemparats o desvalguts, grans, immigrants, malalts, aturats… La ràbia que puja, l’ascens de l’extrema dreta.

 

Ajustar comptes amb els que s’han aprofitat dels anys bons, constructors d’obres olímpiques, acadèmics universitaris de fals prestigi, sindicalistes esquenadrets a la funció pública sols en benefici personal. Tota una colla de personatges amanida pels que van quedant al marge, vivint a l’aeroport per exemple, o retornant al camp. I cada cop més la reflexió política del policia amb el vell comunista, en Zizis, que ja forma part de la taula de la família.

 

 

“Ara, per primer cop, entenc quina és la diferència entre en Lambros Zizis i jo. No és ni política ni  ideològica Tant ell com jo esperàvem la nostra cita amb la Història en bàndols diferents, però com que la Història ens ha deixat plantats, a nosaltres dos i a tot Grècia, vam començar a parlar i ens vam entendre. La diferència és que en Zizis sap expressar millor el que jo també penso, però que no sóc capaç d’exterioritzar.”

 

27 de novembre.