Sembla, segons es diu, doncs que l’acord d’abans d’ahir
del Parlament de Catalunya sobre demanar un traspàs de competències de l’Estat
a la Generalitat per celebrar consultes o referèndums no es portarà a terme. No
es portarà a terme formalment. Es publicarà al BOPC, es registrarà a Les Corts
de Madrid, però no es tramitarà. És de suposar que quan toqui fer-ho es farà decaure.
Serà un intent de tramitació merament formal, sense conseqüències pràctiques.
(No crec que hi hagi tant maquiavel·lisme
barat de tramitar-la i defensar-la dues vegades)
Sí, com que la seva tramitació formal tindria uns
terminis que no convenen, la fórmula triada pels impulsors de la proposta és la
de presentar-la ells directament a través dels seus grups parlamentaris al Congrés
dels Diputats de les Corts de Madrid, deixant de banda la presentació de l’acord
del Parlament de Catalunya. Per cert, no sé com ho faran exactament els
diputats d’ERC i d'ICV que no tenen grup parlamentari propi (penso que
organitzarien un embolic formidable en el Grup Mixt i potser algun més entre
els seus propis, més o menys, correligionaris). El més probable és que ho
acabin presentant com a Diputats a títol individual, sols precisen quinze
signatures. Serà bonic, ara que es parla tant de companyies i arrengleraments,
veure plegades les signatures d’en Coscubiela i d’en Sànchez Llibre. Oi, Joan,
oi, Josep?
Però, llavors, més enllà d’anar fent bullir l’olla, de
què serveix l’acord del Parlament de Catalunya? Dret administratiu, o
propaganda? Cal embolicar ben embolicada la troca i produir “notícies”. Tindrà
difícil descabdellament tot plegat.
18 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada