Deliri.

Deliri: “Estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, desil·lusions i al·lucinacions, causat per la febre, una intoxicació, una contusió, etc, (Diccionari Fabra)

 

Evidentment, els nacionalistes estan en una situació de deliri, que en lloc d’aplacar-se va en augment. S’han cregut, o s’ha de creure, tant les seves propostes, la virtualitat de la possibilitat de les seves propostes, que corren desbocats cap a no se sap  on, probablement cap a la patacada. Desprès de la pregunta (preguntes) i la data, ara  l’ofensiva internacional. Un graó més cap al final de camí d’estimbar-se.

 

Ja s’ha dit moltes vegades, no es tracta de discutir els motius del procés. Com en tot exercici democràtic hi ha raons, o es poden veure raons, acceptables o rebutjables. No es tracta tampoc d’albirar  les previsibles conseqüències del procés. També aquí, els partidaris i adversaris del mateix poden dir-hi una cosa i la contrària, és a discutir. Es tracta del mateix procés, de com s’articula, més enllà de la voluntat de fer-ho, perquè pugui ser realitat. En aquest punt sembla que la realitat es concretarà per la sola força de la voluntat, de la voluntat de fer-la. Una mica il·lús, oi? Tot procés revolucionari, i capgirar la pertinença a una comunitat és un procés revolucionari, de canvi, comporta algunes maneres de fer-ho. A la Gandhi, amb la violència passiva, o a la FNL algerià, a la violència activa. Amb totes les gradacions que vulgueu entre una i l’altra, però amb accions de violència per trencar el que per la sola voluntat no es pot trencar.

 

Al final d’aquest any 2014,  penso que sols hi haurà lloc, si alguns s’ho plantegen per els “corns de cabra”. No sé si la ciutadania està preparada per assumir-ho, o si davant d’aquesta possibilitat la bromera s’esvairà ràpidament en mig d’una gran sensació de frustració i de fracàs. Durant aquest any es portarà al Congrés dels Diputats, a Les Corts espanyoles, una demanda de competències que amb tota seguretat serà desestimada. No pot ser d’altra manera. No hi ha a la vista cap previsió de que hi hagi una immolació dels representants  de la col·lectivitat espanyola. Clar, els nacionalistes mai volen tenir present que front a les seves raons hi ha les del altres. Oh, però les nostres són les veres! A l’altra banda diuen el mateix. El que té més poder guanya. Sempre ha estat així.

 

Els nacionalistes d’aquí tenen gaire poder? De moment van pagant les nòmines de final de mes amb els crèdits que els fan els nacionalistes d’allà. No ho veieu que això és un deliri?

 

5 de gener.