El dia de Nadal en Joan va publicar un article que -com
ell mateix deia- defugia de parlar de bons desitjos, anava d’energia. Mirava al
món des d’aquesta perspectiva. Perspectiva vital ja que en depenem per moltes
coses del consum d’energia.
¿Perquè Alemanya pot dir que tancarà les nuclears? Pel
gas rus. I, què representa aquesta opció per Europa? Els EUA poden arribar a
ser autosuficients en energia dins de molt poc mercès al fracking, tan mal vist entre els
ecologistes. ¿Quines conseqüències tindrà per tot l’Orient Mitjà aquest fet?
Israel, les monarquies àrabs, els sunnites i els xiïtes, ... Nosaltres depenem
del gas de la ribera sud de la Mediterrània, molt desestabilitzada i no tenim
fons d'energia pròpies. Bé, el vent i el sol com a alternatives?
Un grapat de reflexions sobre les bases, la base?, del nostre
estil de vida, en el fons ben acomodat. Mentre, ens anem mirant el melic. Per això
era ben pertinent la cloenda de l’article en qüestió:
"Concluyo con una esperanza navideña: deseo que, en este
tema y en otros, sepamos levantar las miradas por encima del corto plazo y más
allá de nuestras fronteras como única forma de preparar el futuro para los que
lo vivirán."
Entre l’esperança i la por. Lawrence Alma-Tadema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada