Presentació a Dòria llibres de l’obra d’Antoni Soy, “Sortir de l’euro per sortir de la crisi?”. Viena ed. B-2013. Poca
gent a l’acte, encara que el tema sigui un xic provocador en els moments
actuals. Però, ja se sap, els temes més complexos no són pas els que tenen més
requesta en els moments “flous” que vivim.
L’Antoni Soy, professor
universitari a la facultat d’econòmiques, antic col·lega veí del món local, em
demana que en faci la presentació juntament amb el periodista Saül Gordillo. No sóc del seu mateix
espai polític, més el “nacional” que l’ideològic, però deixant de banda la
ubicació física o política de la seva reflexió aquesta m’interessa per ella
mateixa ja que pot ser possible en qualsevol estructura estatal existent o per
construir.
La crisi financera internacional ens ha portat, passant
per l’economia real entre d’altres coses, a la crisi de les hisendes públiques
a molts països d’Europa i d’aquí a un terrabastall del funcionament de la
moneda única entre els creditors i els deutors, vaja, entre els del Nord i els
del Sud, o entre els del centre i els de la perifèria. La tesi del llibre és
que aquells que han conservat la seva pròpia moneda tenen instruments per fer
front a la situació, els de la política canviaria i la monetària, i per tant
caldria plantejar-se si no fora millor sortir de l’euro.
En el curs de la presentació, l’autor diu que li
agradaria més una altra sortida de les possibles que es poden donar millor que
la que s’està aplicant ara de l’austericidi, la que portés a la plena
integració política europea, però que davant la seva pràctica impossibilitat
explota altres vies, fins i tot ha signat un manifest que corre per Europa que
preconitza un euro dual.
La proposta és novadora i valenta en el moment polític actual,
ja que afegeix més complexitat a la discussió política que hi ha al carrer, als
mitjans i a la política. En lloc de la
devaluació interna a la que estem ara sotmesos aniríem a una devaluació externa
de la hauríem de conèixer l’abast, tant si estem en l’Estat actual com en un de
propi. En tot cas, em sembla la situació d’aquell que està passant sobre un cabalós
riu sobre un pont de fusta penjat de lianes en mig d’una gran turmenta i que
dubta què és el que cal fer, si tirar endavant o endarrere.
4 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada