"Primos entre sí"

És de les primeres coses que ens varen ensenyar a l’escola quan ja sabíem els números i havia de començar a lligar-los entre sí, a fer matemàtiques, o era sols aritmètica? El màxim comú denominador, el major divisor possible entre varis d’ells. Si el m.c.d. de dos números és 1, llavors ens van explicar que aquests dos números eren “primos entre si”, primers entre ells. Sempre ens va fer gràcia la denominació que sabíem en castellà: “primos entre sí”.

Quin és el màxim comú denominador de Junts pel Sí i les CUP? Sí, ja sé que no són dos números, però fem com si ho fossin. Home, noi, tothom ho té clar: la independència. I alguna cosa més? No, no, res més, ui, i ara!. Ah!, així sols tenen una cosa en comú. No seran, a cas, “primos entre sí”?

Com s’ha dit a l’abast, tothom suma els vots dels uns i dels altres, fins als 72 diputats asseguts a la Ciutadella, majoria. És evident que entre l’olla de grills que és l’agrupament de Junts pel Sí el major divisor possible és major del 1, potser fins i tot és el 3 (compte, no hi afegeixis algun signe que certament seria injust). Però, la independència dels uns és la mateixa que la dels altres?  No, amb tota certesa no. Per fer-ho ras i curt, els uns són del “sistema” i els altres estan contra el “sistema”. Uff!, quasi bé res.

Vaig quedar astorat veien l'altre dia per televisió al dirigent de Convergència, el Sr. Turull, manifestar angelicalment, com aquell que no diu res, que el que havien de fer plegats era proclamar la independència i que desprès, en el nou Estat, ja s’aclariria els camins dels uns i dels altres. És a dir, vaig entendre, els de les CUP han de votar el que tenim en comú, l’únic que tenim en comú, atenció!, amb comú amb els de Junts pel Sí, i desprès ja els arraconarem a la marginalitat en que ells se situen per “antisistema”. Sensacional!! Això és el que volen fer empassar als “nois i noies de la samaterra” (perdoneu la caracterització, però així ens entenem)?

Suposo que no saben, no ho saben?, amb qui se les heuen. En el fons, els cupaires són indepes, però no única i bàsicament això, són moltes altres més coses, és evident i ningú se’n amaga, ben diferents de les que informen als “establerts” dels sistema.  No sols és treure’s la corbata i votar radicals lleis contra la propietat (privada) que costarà desprès d’aplicar o mostrar una aparent solidaritat amb qualsevol moviment promogut per les ments (que no les butxaques) ben pensants i pietoses.

Bé, ells, ambdós, sabran què faran, però em sembla que un acord entre ells,  no sé pas de qui mena, pot comportar segurament l’esquinçament o la trencadissa dels uns o dels altres. Res de diferent, tot sigui dit, del que hem estat veient fins ara. No terra ignota, sinó terra cremada.

12 de novembre.