Al Grup de reflexió vam decidir
fer la següent trobada desprès de Festes amb el tema del resultats de les
eleccions del 21-D.
Se’m ha encarregat fer la
ponència-guió per encetar la tertúlia. Realment, a hores d’ara, no sé, ni sé sí
sap algú, quin desenllaç tindrà la pel·lícula que ens estan fent. Per això, desprès
de fer varies divagacions acabo així:
"No sóc capaç de fer
més suposicions. Tot el que puc pensar són elucubracions que poden en els
propers dies, o en les properes hores, d’aquí a que ens acostem al 31/1,
capgirar-se com un mitjó en un sentit o en un altre. Prou que m’agradaria que tornés la
sensatesa a l’hemicicle de la Ciutadella,
però ara per ara, no la sé veure per enlloc, al menys el que es trasllueix de
cara a l’exterior pels mitjans de comunicació. Segur que hi ha persones, des
dels més implicats –Gobierno de España,
poder judicial, partits polítics d’aquí i d’allà, Presidència del Parlament, mediadors si n’hi torna a haver, ...-
fins al CNI i la comunitat
internacional (especialment l’europea), que hi estan al sobre intentant una
sortida, encara que una
sortida elegant per a tothom tampoc no la veig per enlloc.
En tot això no hem d’oblidar-nos de la gent,
de la gent del carrer. De la gent de l’un i altra bàndol, d’aquí i de fora
d’aquí, que observa o participa (de groc) en l’escenari. En pot sortir de tot:
mala maror, frustració, desencís, indignació, avorriment,... que pot portar a
conseqüències també ara per ara impensables. Compte amb aquest tema. En pot sortir una societat i una
mirada sobre ella -des de
dins i des de fora també- molt malmesa.
En Josep M. Fradera quan va venir a
presentar el seu darrer llibre, pel juliol del 2015, em va dir: “farem
un ridícul...!”. Llegiu el seu article d’avui (19/1) a El Pais: “la empresa
partía de unos fundamentos erróneos que la hacían inviable y a la vez immoral”
Aquesta llarga entrevista
amb en Lluis Orriols també és
força interessant.
Si volíeu escoltar,
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó,
veritats pugen de pressa.
Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava,
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l'esperança.
Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d'encendre.
Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrera.
Aixecat del fons del mar,
el sol jove vermelleja.
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó,
veritats pugen de pressa.
Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava,
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l'esperança.
Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d'encendre.
Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrera.
Aixecat del fons del mar,
el sol jove vermelleja.
Un nou “Cant
del segadors”
Publicada
dins del llibre “Per a la bona gent”, B-1984.
Salvador Espriu.
20 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada