Fa trenta anys, el 1988, la Caixa Laietana (la
Caixa “d’orrus” de Mataró) va celebrar “por todo lo alto” els seus 125 anys
d’existència. Avui, com tantes altres Caixes d’Estalvis, ja no hi és.
Amb motiu d’aquella efemèride
l’entitat la encunyar a tall de medalla (malgrat que era de forma rectangular)
una petita peça feta expressament per la ocasió pel reconegut artista Josep M. Subirachs.
Ara he retrobat, perduda en un
armari amb altres records semblants, la corresponent que llavors em van
regalar. He de confessar, no sé si perquè la tenia oblidada o tinc un cert sentiment
de gratitud envers la Caixa de
Mataró, que m’ha agradat molt i crec que he de lluir-la. La faré emmarcar i
la col·locaré en algun lloc a casa.
Crec que l’artista va reeixir la
representació de l’entitat, tant el seu origen mataroní, la mata a la mà, com
la seva funció social, la guardiola a l’altra, tal l’antiga “Verge de l’estalvi” -com jo anomeno a l’obra
de l’Alfred
Opisso Cardona (en realitat s’anomena “Al·legoria a l’estalvi”)- que va presidir tants anys l’entrada de
les dependències nobles de la vella seu
del carrer d’en Palau. La contra imatge de la cara de la figura és característica de l’autor.
25 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada