24 de gener de 2023

En Roig i la Rocha.

 


He acabat de llegir el llibre de Irene Vallejo, El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo, ed. Siruela, M-2021 (7èna.ed.). Va ser un obsequi de Nadal, no de l’any passat sinó de l’altre, el 2021, d’un bon amic madrileny, en l’edició de tapa dura, un magnífic llibre de continent i sobre tot de contingut. No l’he llegit seguit sinó a batzegades i hi ha hagut moments que l’he trobat com reiteratiu i m’ha costat tirar endavant, encara que sempre han sorgit  descripcions que m’han animat a continuar i m’ha agradat molt. Em sorprèn el seu èxit, no és un llibre “fàcil”. La història dels llibres, de com recopilar les narracions, o la narrativa de tota mena, que anaven produint les generacions des de l’antigor fins avui  en dia; com han anat sorgint les formes de confegir-los, distribuir-los, guardar-los, acumular-los, donar-los a conèixer, amagar-los o destruir-los.

Ha rebut molts premis (una desena), s’ha traduït a no sé quants idiomes (més de vint), la seva autora ha estat i és molt reconeguda. Tot una sorpresa literària repeteixo d’una obra aconseguida però complexa. Crec que cal tenir algun bagatge cultural per endinsar-s’hi, potser sí que hi ha la gent suficient per fer-ho encara que per mi això és un petit misteri. Dec estar equivocat i si és així ho celebro.

El llibre s’obre amb uns homes a cavall corrent esperitats pel món buscant uns objectes, no sé si encara dir-ne llibres, per fornir el somni d’un faraó d'omplir una gran biblioteca, la d’Alexandria. Veurem com aquest somni neix, creix, es desenvolupa i mort, com un ser humà, com a tota manifestació de la vida.

El llibre es tanca amb una perla per a mi: ara unes dones també a cavall a les muntanyes de Kentucky, en temps de la Gran Depressió del segle XX, portant llibres a la gent miserable que vivia allunyada i abandonada del mínim bri cultural. L’acció de l’Estat també en la cultura en uns moments molt difícils. És el breu epíleg: “Los olvidados, las anónimas”, al que segueixen més de cinquanta pàgines d’agraïments, notes, bibliografia i un  índex onomàstic.

Del molts agraïments que fa l’autora vull ressaltar un que potser semblarà modest: (a) “Todos esos professores de instituto que son sembradores de entusiasmos...”, els noms que segueixen deuen ser els d’aquells que ella va tenir o conèixer.

Aquí m’han vingut al cap els que vaig tenir jo. Sóc fruit del Germans Maristes, ho he explicat moltes vegades, vaig estar 13 anys a les seves aules. Però vaig anar a fer el que llavors se’n deia Preuniversitari a l'Institut de Mataró que més tard s'anomenaria Alexandre Satorras. Sols un curs, 1965-1966, on se’n va obrir tot un món nou que va facilitar-me el pas posterior, el curs següent, a la Universitat. Els professors (seglars / laics?), homes i dones, que vaig conèixer aquell any en aquell Institut em van marcar molt també. No sé si me’n deixaré cap, alguns ja traspassats, en Solà, en Comeron, la Solà, la Landino, la Bardalet, en Roig, la Rocha, la “Pacheco”, en Romeu, ...

Avui l’ajuntament de Mataró, a iniciativa del M.E.M. (Moviment educatiu del Maresme) i d’alumnes que van passar per aquelles aules de l’institut, ha fet l’acte formal d’atorgament del títol de filla adoptiva de la ciutat a la Sra. Elvira Rocha Barral  que en fou la seva directora uns anys, aquells meus precisament, en reconeixement de la seva tasca, la d’ella i la dels seus companys. Ara té 91 anys, 60 anys enrere, en la flor de la vida, ens va ajudar a formar la nostra de vida. Primer la Presidenta del M.E.M., Sra. Carme Civit ha explicat els motius que els van portar a fer la petició de l'esmentat reconeixement i després l’amic Josep M. Fradera, segurament un dels alumnes que ella va tenir amb una trajectòria acadèmica més profitosa i reconeguda n’ha fet la glosa. Evidentment, abans de les paraules de cloenda del Sr. Alcalde, molt encertades, l'homenatjada ens ha repassat la seva vida i la seva obra. 

Realment extraordinari i emotiu veure el Saló de Sessions de l'Ajuntament ple d'avis que anàvem a acompanyar el reconeixement públic d'una de les seves professores i del seu equip. 


24 de gener.