Al segle XIX Mataró
era una població industrial. La llavor germinal de la classe treballadora, el
proletariat que se’n deia, va donar a la nostra ciutat un plançó del moviment
obrer que junt amb d’altres va contribuir a crear al 1888 la Unió General de
Treballadors, el sindicat socialista.
A la tardor de
1988, amb motiu del centenari de la seva creació, la U.G.T. va
organitzar a Mataró un gran acte commemoratiu que va presidir el que n’era
llavors el seu Secretari General, Nicolás Redondo. Va ser una gran
diada, alguns dels assistents rellevants van arribar a la nostra ciutat en el
tren propulsat pel vapor “Mataró”, la màquina del centenari. Des de l’estació
van marxar en manifestació a la seu del sindicat, ubicat en l’indret on s’havia
bastit la “Casa del Poble” per les històriques organitzacions
socialistes locals: sindicat, partit, joventut,.... L’edifici actual de la Plaça
de les Tereses havia estat la seu del sindicat franquista, la C.N.S.,
incautat el patrimoni obrer després de la guerra, enderrocat i construït de nou
i retornat amb la democràcia sols al sindicat socialista. Allà es va descobrir
una placa commemorativa i després altra vegada a peu, la comitiva va anar al
Par Central on es va celebrar un míting sindical i un gran dinar de germanor
entaulats a l’aire lliure.
El moment polític
era de gran tensió ja que el sindicat havia trencat amb el Govern, i
consegüentment amb el partit socialista, i amb les altres forces sindicals
havia convocat una vaga general, la primera en democràcia, per les setmanes a venir. La premsa de l’endemà recull les dures declaracions que va fer Nicolás
Redondo aquell dia en el míting: “El govern ha perdut els papers”.
Com a amfitrió, en
tant que alcalde de la ciutat, i com a coadjuvant a l’organització de l’acte, em
va tocar acompanyar la celebració amb un cert neguit, no en va jo era un càrrec
del Partit socialista, institucional i orgànic. El nostre Primer Secretari, Raimon
Obiols, va declinar la invitació per assistir-hi. Evidentment en aquella tessitura
era impossible la presència del President del Govern i Secretari Gral. del PSOE
Felipe González. Recordo ben bé les paraules d’agraïment de Nicolás
Redondo per la meva presència. Pujant cap el parc em va dir: “Tú seràs Alcalde
muchos años”. Sí, en vaig ser uns quants anys més.
Avui, ja molt gran,
Nicolás Redondo ha mort. La classe treballadora d’aquest país, i els militants socialistes també, el recordarem. Serà un punt de llum més, gran o petit, com
vulgueu, en el nostre firmament.
És una imatge que
hi tinc especial estima: de dreta a esquerra, Ramon Manent (1er. Tinent
d’alcalde), jo, Nicolás Redondo, Justo Domínguez (Secretari Gral.
U.G.T. Catalunya) i Remigio Herrero (Primer Secretari PSC Mataró). 26 de
novembre de 1988.
4 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada