Raimon Obiols fa
aquest dies un seguit de pinzellades interessants, uns “apunts del dia”. En un d’ells fa
referència a la reacció que es dona en l’actualitat en diversos àmbits
geogràfics a les polítiques establertes des de l’esquerra, en diríem al “mainstream”? https://www.noucicle.org/lhora/raimon-obiols-lapunt-del-dia-10-restaurar-o-federar/
Tota acció política
genera una reacció. No és ben bé el principi d’Arquímedes, però alguna cosa d’això
hi ha, especialment si l’acció es important, o vehement, o persistent, o
trencadora. Ho hem vist moltes vegades al llarg de la història.
La resposta de l’“establishment”
a la crisi financera del 2008, que ells mateixos havien provocat per acció o omissió,
va ser una defensa aferrissada de les seves posicions -ens van dir que era l’ortodòxia
necessària- que va provocar grans patiments precisament als que eren menys
responsables del fet. Això va anar generant un creixent rebuig social cap el
sistema que es va traduir en el sorgiment de forces polítiques radicals en
molts indrets davant la incapacitat de l’esquerra tradicional de donar-hi
resposta. Aquesta explosió de radicalitat va tenir el seu punt àlgid però
sembla -també per impotència en traduir-se en polítiques realistes- que està
anant de baixa. No obstant queden moltes brases encara enceses mantingudes en
part per les noves formes de comunicació social, les xarxes, i pel declivi constatable
de les velles, els mitjans tradicionals.
La resposta davant la
crisi provocada per la pandèmia del Covid-19 ha estat totalment diferent.
Potser no hi ha hagut massa interès en escatir quins eren els seus orígens i les
responsabilitats que se’n derivaven, però si que davant un possible col·lapse del
sistema econòmic es va canviar totalment de polítiques econòmiques públiques. I
a continuació, la sobtada inflació arreu de l’any 2022 ha provocat el
manteniment de l’esperit de les polítiques endegades l’any 2020, potser fins i
tot -aquesta és una percepció personal meva- més enllà del convenient.
Les polítiques de l’actual
govern espanyol són eloqüents en aquest sentit, però el que ara vull ressaltar és
la cridòria que hi ha en la defensa de tot tipus d’estímuls i beneficis
aconseguits sense valorar -potser- totes les seves virtualitats. Aquelles
brases derivades de les males polítiques del 2008 es revifen pels mitjans de
comunicació nous i vells demanant tota mena d’accions que ajudin a pal·liar la
situació, especialment pels més afectats però amb efectes generalitzats.
Els retrets contra
els dirigents econòmics i empresarials estan en boca de tothom. S’han guanyat
un merescut desprestigi i ara, amb raó o sense, en paguen les conseqüències.
Els augments de preus de productes bàsics, o no tant bàsics; l’increment dels
tipus d’interès, que ara ronden el 3-4% desprès de temps d’estancament total en
torn al 0%; els des proveïments d’alguns productes essencials, farmacèutics; el
milionaris volums de beneficis sense atendre a la relativitat i origen dels
mateixos; les peremptòries (?) necessitats energètiques davant de l’hivern; la nova
situació dels endeutats;... tot és un clam.
Però cal explicar les
coses amb calma, amb més calma de la que es dona en aquests temps tant “esquerps”
per la immediatesa i caducitat de les informacions.
Cert, hi ha una
situació diferent, no provocada, o no deliberadament provocada, pels agents
econòmics, tots o la majoria d’agents econòmics: la guerra d’Ucraïna, les noves
multipolaritats, ... Hi ha qui se’n beneficia, segur, però cal anar en compte
en no equivocar l’objectiu en determinar el causant. Potser, fins i tot, no
està gaire en les nostres mans corregir-lo.
Hi ha un tema que
aquests dies em fa ballar el cap: la situació dels afectats per l’increment dels
tipus d’interès en els préstecs que van agafar temps enrere. Podies agafar una
hipoteca a tipus fixe o variable, per exemple. El fixe era més alt, no gaire
alt ja el tipus de referència estaven per terra o sota terra. Però era segur al
llarg del període del deute. El variable era més profitós, llavors. Ara resulta
que el variable s’ha enfilat. Tampoc tant, els grans recordem tipus d’interès
del 14%, ara estem parlant del 3-4%. ¿Hem d’ajudar a aquells que avui per les
condicions contractuals que van signar temps enrere i que els van ser molt
favorables durant un període, ara pateixen? La Bíblia, en el Nou Testament,
parla de les
verges prudents i de les nècies. Paul Samuelson,
premi Nobel d’economia, parlava dels consumidors estúpids.
Perdó, tot això ara
deu ser molt incorrecte. Llots de les polítiques de la crisi del 2008. Compte
amb la reacció!
3 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada