Avui s’ha conegut el nomenament d’en
Ramon Bassas
com a nou Director
General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la
Generalitat. Un bon fitxatge. En Ramon té el perfil adequat al càrrec,
coneixements concrets del tema i de l’administració pública, bagatge polític,
presència als mitjans i a les xarxes, i capacitat crec que sobrada.
És la tercera incorporació al nou
Govern de Salvador Illa procedent de la pedrera de la que vam anar traient elements per les
candidatures socialistes a les llistes municipals dels anys noranta. En
Ramon a la del 91, tenia
23 anys, provenia de la Joventut Socialista i encara es manté en
el compromís religiós cristià que no defuig d’expressar-lo. La seva carrera política mataronina es va
estroncar ja fa anys pel dissortat afer de Can Fàbregas. Hagués pogut donar
molt més de sí a la ciutat però les coses van anar com van anar i el món de la
política, tant enrarit en aquests darrers temps, el va decantar. Ara, com que
mai ha abandonat la presència, la militància i el compromís, torna a l’esfera
pública amb un carrer que crec que li ve com anell al dit.
Va ser qui em va estimular per
entrar en el que fa ja uns quants anys es va anomenar la “blogoesfera”,
el món dels blogs, avui sembla de “capa caiguda” en benefici del
microbloging, l’omnipresència de les xarxes socials. Ell manté el seu blog https://ramonbassas.blogspot.com/
on en la darrera entrada que ha penjat exposa com va anar la proposta del seu
nomenament, com ho ha acceptat i com hi va predisposat. Ramón,
felicitats, sort i encert!
La Consol
Prados, incorporada com assessora
de polítiques transversals del Departament de Territori, Habitatge i
Transició Ecològica, va entrar a la llista del 95, tenia 28 anys, i va també
tenir un bon recorregut a l’Ajuntament i després a la Generalitat, va entrar
com a independent, no venia del Partit. Provenia dels moviments catòlics juvenils
i de l’associacionisme veïnal. Sempre recordaré com la vaig convèncer per anar
a les llistes socialistes en un dinar al Caminetto.
Feia uns escrits públics compromesos i a vegades crítics amb l’administració
municipal i li vaig proposar passar a l’altra banda i treballar en favor dels “seus”,
dels seus orígens i del seu compromís. Ara, amb el seu bagatge d’estudis i
activitat política havia trobat un forat a la iniciativa privada que em sembla
que l’omplia força. No li serà difícil traspassar tot això a la nova
responsabilitat que li ha estat assignada. Sort i encerts, també, Consol.
De l’Alícia Romero
ja en vaig parlar en aquest blog: https://magrinyar.blogspot.com/2024/08/lalicia-romero.html.
Va anar a la llista municipal socialista del ’99, tenia 23 anys, també provenia de les Joventuts i per ara sembla que
és la que ha fer la carrera política més llarga i reeixida. No repetiré el que
ja vaig exposar.
Sí, també
la política és una carrera que pot ser més o menys llarga, o no, i reeixida, o
no. S’han de tenir ganes per fer-ne, i més avui en dia, en les condicions i característiques
que s’hi donen. Però també s’han de tenir coneixements i condicions que no es
donen en tothom. Calen polítics, gent que treballi per la comunitat amb les
seves idees, lluitant per expressar-les, fer-les creïbles, reflexionant i
laborant per elles. De la pedrera que hi ha a la societat, a les seves organitzacions
i entitats, és on s’ha d’anar a buscar la gent que s’hi dediqui. Cal que
tinguin formació, coneixements i aptituds. També actitud i tremp, molt més en
els temps d’avui que la que es precisava
quan vam començar els que ja avui estem retirats.
Des de la
satisfacció dels encerts dels “vells temps”, repeteixo, sort i encerts a tots tres! Endavant!
10 de
setembre
