Tucídides

 

Aquest dies, arran de la guerra dels U.S.A. i Israel contra l’Iran, es parla molt de Tucídides. https://elpais.com/opinion/2026-02-18/contra-tucidides-un-elogio-del-derecho.html

Tucídides fou un general hel·lènic atenenc i un del pares de la Historia al escriure la de la guerra del Peloponès que va durar 26 anys en la que va participar. Segons llegeixo, el famós principi de “La trampa de Tucídides” està deduït d’un esdeveniment recollit al llibre V de la seva “Història”.

La “Trampa de Tucídides” és una teoria que explica la relació entre una potència hegemònica en declivi i una altra en ascens. El que estem veien de l’actuació de l’actual President del U.S.A., Donald Trump, amb les seves bravates però principalment amb les accions militats que empren, casa perfectament amb la por de la fins ara potència hegemònica, els U.S.A., a que el creixement de la Xina -amb uns criteris d’actuació diferents- comporti la seva substitució en l’hegemonia mundial. D’aquí les accions i reaccions d’un i d’altres. Espanya també.

He anat a cercar la “Historia de la guerra del Peloponès” entre les meves lleixes, però només tinc una col·lecció reduïda de la “Bernat Metge” en la que sols hi ha els dos primers llibres. Però hi he trobar un capítol del segon llibre que m’ha semblat interessant a remarcar en el debat actual sobre la posició del Govern espanyol i algunes de les respostes que se li donen.

Estem al segon any de guerra i el atenencs en comencen a estar cansats i remuguen contra els seus líders. A més acaben de passar una pesta, la moral no és pas la millor. Llavors, Pericles  es dirigeix als seus conciutadans i els diu:

Cap. LXI:

“Quan es pot escollir i a més les coses marxen bé, és una gran follia d’optar per la guerra; però si l’única alternativa és o cedir i tot d’una sotmetre’s a l’enemic o jugant-se la vida salvar la independència, el que defuig el perill és més digne del blasme que no pas el qui l’afronta.

Jo soc el mateix i no canvio d’opinió. Sou vosaltres que varieu, perquè ha resultat que vosaltres seguíreu els meus consells mentre no havíeu sofert dany, i us en penediu ara que us ateny la desgràcia; en la vostra manca de fermesa la meva política sembla equivocada, perquè ara el dolor ja es fa sentir a cadascú, mentre que la prova de la seva utilitat és encara remota per a tothom, i davant d’aquest gran trasbals que us ha caigut d’improvís, el vostre ànim està massa deprimit per a perseverar en las vostres resolucions.

......

...perquè el judici del homes tant condemna aquell qui per flaquesa es mostra inferior a la fama que té, com troba odiós el qui amb atreviment aspira al que no li correspon. Deixeu---vos, doncs, de doldre de les vostres penes particulars i ocupeu-vos, en canvi, de la seguretat pública.”

No estem pas encara en aquesta situació, però ja es veu a venir que el debat en els propers temps i en les properes eleccions anirà sobre la conveniència de mantenir la ferma posició de l’actual Govern respecte a les pretensions dels U.S.A. o d’amollat-se a elles, amb totes les conseqüències possibles d’ambdues posicions.

5 de març.