Perdoneu, “em feu -tots plegats- més por que una
fragata de moros”. Mai tant ben dit tractant-se del litoral maresmenc.
Moltes afirmacions que fa temps que es van repetint les trobo catastrofistes, i
estem allà mateix.
A veure, llevantades i augment del mar 4 mm. a l’any. En cent anys, 4 mm, son 40 cm., oi?, és a dir dos pams en cent anys. Potser també, la placa de l’estació és molt, però molt obsoleta.
Les llevantades i altres temporals provoquen estralls en la costa que afecten a la línia fèrria, cert. Les variacions provocades per la mà de l’home, com els ports, que n’hi ha uns quants, i les climatològiques en el funcionament de les rieres, des de la Tordera cap al sud, han estat importants, no cal negar-ho.
Ara bé, d’aquí a cridar que cal llençar la via a la paperera de
la història i desmuntar-la n’hi ha un bon tros.
Partint del fet que cal fer alguna cosa per què el mal
funcionament actual que ja ha esdevingut crònic no s’eternitzi, cal
plantejar-se propostes realitzables, no construir castells en l’aire.
No sé qui ha suggerit al Ministre Puente la solució de
l’enlairament de la via. Adamisme. Aquest tema ja va ser estudiat i descartat
fa quaranta anys. Per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró que cercava com
resoldre la millora de la connectivitat de la trama urbana amb la platja
estalviant-se les vies del tren es va encarregar un projecte de la seva
elevació al seu pas per el front de mar. Els arquitectes, recordo encara qui
eren, van fer fins i tot una maqueta (maqueta també es pot interpretar com a
maca petita, oi?) que si la memòria no em falla va ser exposada a l’estand que
tenia l’Ajuntament a la Fira de Pentecosta, llavors també comercial i de mostres
(mostres diverses). Aquell projecte va ser ràpidament posat en qüestió pels
tècnics ferroviaris ja que per enlairar les vies calia arrancar la pujada i
establir la baixada amb unes distàncies considerables, ja que aquesta mena de
transport no accepta abruptes desnivells. D’aquí els túnels, les trinxeres, els
recorreguts helicoidals i els trens de cremallera. Així mateix la inèrcia de la
marxa d’uns combois tan pesats i voluminosos comportaria unes estructures de
suport de la via molt considerables i feixucs. Si ara es vol fer en varis
indrets del recorregut actual de la via em sembla que és una volada de coloms
considerable, vaja potser estic equivocat.
Per tant, tornem a baix a la costa o a dalt per l’interior. Necessitem
mantenir el servei i alhora pensar com el podem millorar (i ampliar, no es
tracta sols de substituir el que hi ha, en necessitem més).
Pensem a curt, mig i llarg termini. Cal pensar així ja que la
requesta econòmica de una possible alternativa està fora de l’abast ara per ara
de qui la hauria d’assumir que fora alguna administració pública.
A curt termini. Cal mantenir el temps necessari la línia per la
costa. Ports, rieres, ... i esculleres? La solució darrera emprada al terme
municipal de Mataró, entre la Riera d’Argentona i el port ha resultat una bona
solució que s’albira duradora en els efectes del darrer temporal. Una escullera alta (no
baixa com hi ha al litoral de Cabrera de Mar), separada per un passeig (malgrat
la prohibició de passar-hi, tots hi passem) de la tanca de les vies del tren, ha
funcionat molt bé. Ja sé que hi haurà qui posarà el crit al cel per tal
proposta. Una altra actuació contra l’espai natural!!, Però, l’acció de l’home
sobre la natura no ha estat sempre de modificar-la? No, no es tracta de dir que
una actuació de més no ve d’aquí. Es tracta de trobar una solució que mantingui
en un temps raonable, o potser fins hi tot definitivament (d’aquí cent anys,
tots calbs), una comunicació cabdal de l’àrea barcelonina (mantenir la línia
com un tramvia turístic, perquè no?) Mentre tant, sense deixar de funcionar la
línia ferroviària, anem a cercar altres solucions.
https://www.facebook.com/share/v/1ZKkphgrcp/?mibextid=wwXIfr
A mig termini. Aquí entren els estudis tècnics en profunditat.
Una altra via per on i amb quins costos. Per dins, sempre s’ha dit, per
dins! Per dins de on? Per superfície no li sé veure (altra vegada trinxant
la comarca?), per sota tampoc li veig, vaja potser és que no m’agradaria ser un
talp en mig de la meravellosa comarca, paisatgísticament i climatològicament
parlant, com és el Maresme. Cal disposar d’un bon projecte, molt complert
-penso en les connexions amb els nuclis de població, ara en sprawl, que hi ha; en
l’entrada al rovell de l’ou metropolità; en les necessitats de freqüències variables atenent a les necessitats diferents de mobilitat de la nostra població;...- i sobre tot en els costos que
comportaria. Això no sols val temps i diners, sinó que també necessita molt
diàleg amb els agent implicats: particulars, socials, institucionals,... No es
fa en quatre dies. Deu haver-hi treballs fets, no sé si gaires ni aprofundits.
Hi ha una infraestructura ja feta, de fa força anys, un tros de l’any 1968: més
de cinquanta anys i un altra tros de l’any 1995, més de trenta anys:
l’autopista, la C-32. La seva utilització a ras de sol, del seu sol, o aixecada
podria ser una alternativa plausible. Cal estudiar-ho.
A llarg termini. Establerta la solució cal implementar-la i això requereix disposar dels recursos econòmics per fer-la. Crec que hauríem de pensar a “lo gran”, amb ambició a l’hora de projectar en la etapa anterior. Si vam tenir la primera línia de tren i la primera autopista, perquè no podem plantejar-nos una bona solució futurista? Quedem bocabadats amb els “exploits” (hazañas, gestes) que aconsegueixen a hores d’ara els asiàtics en temes de comunicacions ferroviàries (potser son IA avant la lletre, i ens enreden?) Perquè, a llarg termini, no podem pensar en coses semblants? Estem projectant, cal somiar una miqueta. No estem davant d’un problema menor ni qualsevol. Estem davant del funcionament d’una metròpoli que ara ja té més de cinc milions d’habitants i que tindrà més gent i més requeriments. Som-hi! Les administracions, totes, que s'hi posin (potser ja hi estan)
Quan ens retirin -que sigui quan més tard millor, però ja hi estem enfocats- als cementiris de la carena, amb les
esplèndides vistes que hi ha, estarem satisfets del que podran gaudir més endavant els
nostres descendents. En Biada tampoc no va poder veure funcionar el seu
somni.
https://www.facebook.com/share/v/17wsf8shmB/?mibextid=wwXIfr
7 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada