Prou!

L’ambient polític ha esdevingut irrespirable. Seguir les notícies és un exercici desmoralitzador, depriment. Sembla que volen refregar-nos per la cara tot allò que pressuposem que hi ha de negatiu en l’activitat pública, la brutícia que circula per les clavegueres de la política. Pressuposem que existeix, sí, però per favor, no cal que ens ho ensenyeu continuadament, és fastigós. Què cal dir-ne? Ja no queden paraules. Els lectors de novel·la negra saben allò de que la realitat sempre supera la ficció.

 

La irritació de la ciutadania augmenta. La crispació dels actors de la política per la seva impotència en donar respostes positives a la situació econòmica i consegüentment social que estem travessant els porta per mals camins. En lloc de reconèixer que cal asseure’s i pactar les sortides possibles continuen el vell joc d’altres moments que ara no és acceptable. La justícia, a pas de tortuga. Els mitjans de comunicació se’n fan ressò, és la seva feina, però a l’hora els fan el “caldo gros”. Embolica que fa fort. La caldera a punt de rebentar.

 

Això és insuportable, prou! Cal oblidar-se’n i sortir-ne, anar a passejar, a que ens toqui l’aire. Sortir del reclòs món de la política. Hi ha més vida, i més bonica, a fora. Alguns, ja grans, poden excusar-se i escudar-se en la feina que han fet. Ara toca als més joves enfrontar la situació, ells tenen més futur i si no l’entomen, què els espera? Són aquests els que han de dir “¡A la calle que ya es hora!”

 

15 de febrer.