Potser, acostumats a la
banal truculència de la ficció no sabem valorar l’abast de la transcendència de
la realitat.
Temps enrere m’hagués tocat
decidir com aplicar el dol, oficial o no, per l’accident de tren a Santiago de Compostela a l’arrancada de
la Festa Major. No sé què hagués fet. Amb quines opinions hauria contrastat la
meva. Què hauria decidit i amb quin grau de convicció. Tinc dubtes, no estic
segur de la meva hipotètica decisió.
L’ambient, -els temps i els dies-,
fa difícil avui plantejar simplement la qüestió, sembla. La celebració de la
festa com a fita suprema, i potser única i indiscutible, de la convivència col·lectiva,
per ella mateixa, sense contextualitzar-la o justificar-la, ho fa impossible,
ja que segurament en aquest punt és imparable o inqüestionable..
Altra vegada els temps i els
dies.
26 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada