Fa cinquanta anys que es varen casar a la mateixa església
de Maria
Auxiliadora, al llavors Poble
Sec. Ara ja és oficialment el barri
de Cerdanyola, enganxat a la resta de la ciutat, Salesians avall. Però
llavors, al peu del famós tramvia, mig camí d’Argentona,
era un dels destins, a les afores, dels nous vinguts. Primer de Murcia, els primigenis carrers de Nuestra
Señora de las Maravillas i de N.S. de la Fuensanta ho testimonien.
Eren les seves patrones. Desprès varen arribar els andalusos.
L’Antonio era cordovès, de Baena, i la Maravillas, ja us ho podeu imaginar pel seu nom, murciana, de Cehegin. Han fet tota la seva vida
aquí. Ell va ser de primer carter, el carter del barri, desprès varen tenir
botiga de queviures. Ara, ja jubilats, veuen créixer els néts i netes que el
fill i filles els van donant. Tenen al davant, quan surten al balcó, el parc
de Cerdanyola. Sí, allà on hi havia temps ençà la fàbrica de Can
Tuñí amb tot el sòl empastifat de residus químics i que els veïns varen
reivindicar per a parc en els temps de l’adveniment de la democràcia. És el
pulmó del barri.
Tots dos m’han acompanyat sempre en la meva trajectòria.
L’Antonio i la Maravillas ens han convidat a la
celebració de les seves noces d’or. Tot un honor per nosaltres que hem volgut
tenir el goig de compartir amb la seva família i els que els han acompanyat.
Gràcies, felicitats pels cinquanta anys de casats i que visqueu molt anys.
28 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada