L’evolució del comerç.

-“Déu-vos-guard. Voldria unes sabatilles d’estiu marca XXX’X,  de color blau marí,  del número 41.” (Amancio Ortega en persona em va explicar, a Arteixo, que els homes entrem a una botiga a comprar una camisa i que les dones entren a veure què hi ha)

- “Sí, a veure,...”  “Doncs miri, no les tenim..., permeti’m, trucaré a l’altra botiga a veure si les tenen”. “Diu que tampoc. És una marca molt demanada i el numero és molt corrent.” “Vol emprovar-se-les en altres colors?”

-“Home, ja no tinc edat per anar com un cromo, però a veure...”.  Me les donen d’un verd fosforescent. “No, no em fan peça. Gràcies, miraré de cercar-les en alguna altre botiga”. “Passi-ho-bé”.

-“Gràcies, passi-ho- bé.”

Era una coneguda i assortida botiga amb tradició comercial situada en el bell centre de la ciutat.

Arribo a casa, em poso davant l’ordinador, l’obro i teclejo al cercador: “Sabatilles XXX’X”. Ràpidament em surt una llista d’adreces a les que dirigir-me. Clico a la primera que s’escau. Omplo un formulari de possible comanda. Sí, tenen el que busco. He d’omplir un altre formulari donant-me d’alta com a client. Res, dos clics més i ja està. M’enviaran un mail confirmant la comanda pagada amb tarja de crèdit i dins d’uns pocs dies les tindré directament a casa.

No és pas la primera vegada que m’hi trobo amb una compra semblant. El comerç tradicional no pot oferir materialment la ingent varietat de possibilitats de la demanda. Ni les gran botigues, tipus el Corte Inglés o l’FNAC poden atendre “in situ”  la comanda d’un concret model de càmera de fotografiar, o el llibre editat per una minúscula editorial de La Rioja. El desenvolupament de les empreses de distribució de paqueteria facilita la portada del gènere fins al teu propi domicili en un breu lapse de temps. L’únic problema és que ara ja estic registrat en aquesta nova botiga (que està a Munich! Encara que m’han atès en castellà directament) i em bombardejaran amb propostes i ofertes dia si dia també. Caldrà posar-la a spam.

Internet ho canvia tot. Però no per això elimina tot del  tot. De la mateixa manera que el comerç  sedentari no va acabar amb l l’ambulant, els autoserveis súper i híper van superar la botigueta,  les franquícies a les multi marca, el comerç electrònic  arraconarà d’altres formats, potser, alguns, a la marginalitat. Esdevindrà molt important, amb tot el trasbals social, econòmic i urbà que vulgueu, encara que no serà l’única forma comercial que quedi.

 

 

22 de juliol.