“La sombra avanza por la esfera del reloj de sol. En
el espeso aire otoñal, Senlis duerme como un estanque cubierto de lentejas de
agua.
Hay que continuar. De camino a la estación, dejo
atrás la vieja iglesia de San Pedro y la de San Frambourg, que se empezaron a
construir a caballo de los siglos XI y XII. Hoy en día están cerradas.
En la primera hay un mercado, en la segunda, un
garaje. Un país rico, el de los franceses.”
Zbigniew Herbert: “Un bárbaro
en el jardín”. Ed.
Acantilado, B-2010.
Una crítica, que vaig llegir ja no recordo a on, de la
darrera obra de Zbigniew Herbert
publicada aquí: “El laberinto junto al
mar”, Acantilado B-2013, que tracta de les illes gregues em va donar a conèixer
aquest autor polonès del que, com en tantes altres persones i coses, no en
sabia res. Contribuïa a la il·lusió de
preparar-me per intentar tornar a viatjar a aquells indrets que em van deixar
bons records. Els inicis de la nostra civilització, els déus, l’èpica, la
literatura i l’art, la política, l’espai, el sol, el mar,… , tot aquí al
costat, a la Mediterrània. Segur que hi tornaré: les illes jòniques, Ìtaca, el
retorn d’Ulisses; Creta i els minoics; menjar un peix a la brasa sota un
emparrat arran de la platja,...
Bé, aquest llibre encara està per llegir ja que altres
obres i altres indrets han captat la meva atenció.
Aquests mena d’assaigs, a tall de quaderns de viatge o de
guies d’exposició, van molt bé per preparar sortides que vols fer algun dia, o
que potser no faràs mai però sí que ja tindràs al cap amb les imatges que te’n
has fet a través de la seva lectura.
20 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada