De sobre sous i retribucions.

Em va trucar una periodista fa dies, just abans de sortir de viatge, per preguntar-me què sabia del tema de les retribucions de la FMC. Vaig contestar explicant-li el que es feia en el temps en que hi vaig ser (1987-2004). Desprès, des de la distància, gracies a Internet, vaig anar seguint amb un astorament creixent el que s’ha publicat i el que es va publicant encara sobre aquest suposat “affaire”.

Sempre hi ha hagut retribucions a la FMC per la feina de la seva direcció política. Fins el 1995 sols cobrava el President. Des de 1995 fins el 2004 –el període en que jo vaig estar-ne al cap davant- a més del President cobraven els vicepresidents també, tots ells dels diferents partits presents en els Consistoris afiliats. No eren grans quantitats, que a més no es varen actualitzar mai. Eren retribucions, i com a tals hi havia la corresponent retenció a compte del IRPF de les que s’estenia anualment el certificat perquè poguessin constar en la declaració de la renda. No hi havia pagament de dietes per res. Des del 2004, que ja no estic en el món local, ningú m’ha dit res més de com ha evolucionat aquest assumpte, tampoc havia de perquè fer-ho.

A veure: la FMC és una entitat associativa privada que està inscrita al registre d’associacions, no és cap entitat pública. Els seus socis són corporacions locals que voluntàriament s’hi apunten si així els sembla convenient, i amb les quotes que paguen –quotes que si mal no recordo eren en funció del nombre d’habitats de cada corporació associada- contribueixen al funcionament de l’entitat. Entitat privada, amb associats voluntaris, que decideix lliurement què fer amb els seus recursos.

Una d’aquestes decisions és retribuir –llavors amb una quantitat petita- la feina d’alguns dels seus dirigents, els principals. Ah!, però, aquests no cobren ja un sou públic? No serà això un sobre sou? A veure: cobren un sou públic per fer una feina –generalment d’Alcaldes- al seu municipi per fer la feina d’allà, retribució que surt del que paguen amb els seus impostos els ciutadans/es. Però a la FMC no fan una feina pel seu municipi, sinó que en fan una altra –clar, és una sobre ocupació- per totes les corporacions associades a l’entitat. Per tant, és lògic que la retribució d’aquesta feina surti dels recursos d’aquesta entitat. Bé, tenen pluriocupació en entitats diferents, una pública i l’altra privada, i per tant tenen pluriretribució.

Ah!, però els càrrecs polítics no poden cobrar de dos llocs (públics). Llavors, perquè han de treballar en dos (o més) llocs? “Puta y no cobrar nada, mejor mujer honrada”, diu la vella dita popular que deu tenir el seu equivalent català.

En el món de l’alta direcció i representació això és habitual, encara que siguin un món molt restringit. És habitual, coherent i correcte ja que aquesta pluriocupació comporta més feina i més responsabilitats. De què s’haurien d’assumir ambdues, feina i responsabilitats, sense alguna manera de retribució complementaria? Seria difícil d’entendre que s’acceptés aquesta mena de càrrecs per amor a l’art amb el rics cert que poden comportar, especialment no atendre correctament amb la dedicació adequada la feina original que fos l’única que proporcionés retribució. Lògicament, això comporta un plus complementari de feina ja que s’ha de buscar el temps per poder atendre adequadament la pluriocupació.

Compte amb el concepte de pluriocupació! No són feines diverses, sinó derivades l’una de l’altra, fet que ha vegades costa d’entendre per la gent corrent. És evident que els membres d’una associació d’aquesta mena són persones físiques que provenen dels associats que són persones jurídiques.

Llavors, he de confessar la meva perplexitat davant l’enrenou i la polèmica aixecades. Entenc el moment polític i social que estem vivint, el nivell de crispació generat per la manca de propostes de sortida de la crisi i l’alarma social creada pels cassos de corrupció. Però, aquest no és el cas i convé dir-ho i aclarir-ho. Cal explicar de què es tracta i no caure alegrement en posicions no ja defensives, com es va fer al començament, i menys encara comprensives de l’esvalotament, com s’ha acabat acceptant. No entenc perquè alguns Alcaldes implicats s’han esquinçat les vestimentes i han dipositat, per si correspon retornar, les magres retribucions percebudes i han aixecat –ara- el crit al cel. Que no eren conscients del que feien i rebien? O que potser es pensaven que no tenien cap responsabilitat ni dedicació complementaria quan s’asseien a la taula de la Comissió Executiva de la FMC? Tan poc valoraven el seu paper? O és que es pensaven que tenien un càrrec honorífic?

Crec que una mica d’això hi ha –tant en alguns Alcaldes com en alguns partits polítics- quan ara fan el trist paper dels agreujats, sense adonar-se de que s’estan tirant pedres sobre d’ells mateixos al no valorar la seva funció i feina. Potser sí que ni sabien el que feien!

Possiblement –no ho sé del cert en aquest cas concret- alguna cosa s’ha fet malament en els darrers anys, i no hi ha en aquests moments en els polítics i en la política gaire força moral per plantar-se i explicar ben alt i clar les coses com són, justes i necessàries. En aquesta situació, el desprestigi incontrolat comporta l’escolament cap a la desaparició d’unes eines associatives que havien donat bons serveis a la nostra societat i a la seva governança.

9 de juliol.